CAT · ESP

Bon Nadal!

Els premis pagats corresponents a les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) estan sotmesos a tributació mitjançant un gravamen especial que es va aprovar amb la Llei 16/2012 de 27 de desembre,

La referida norma estableix que els perceptors d’aquests premis, sigui quina sigui la seva naturalesa, en el moment del cobrament, suportaran una retenció o ingrés a compte que ha de practicar-los l’organisme pagador del premi, és a dir, la SELAE.

S’exigirà de forma independent pel que fa a cada “dècim”, fracció o cupó de loteria premiat.

Estaran exempts els premis d’un import íntegre igual o inferior a 2.500 euros. Els premis superiors a 2.500 euros només tributaran pel que fa a la part del mateix que excedeixi d’aquest import.

Els contribuents del IRPF o els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin premiats i hagin suportat la retenció en el moment de l’abonament del premi no hauran de presentar cap altra autoliquidació.

La base de la retenció del gravamen especial estarà formada per l’import del premi que excedeixi de la quantia exempta. El percentatge de retenció o ingrés a compte serà del 20 per cent.

La SELAE haurà de procedir a identificar als guanyadors dels premis sotmesos a gravamen, és a dir, els que siguin superiors a 2.500 euros per “dècim”, independentment de que el premi hagi estat obtingut per un només o bé conjuntament per diverses persones o entitats.

En el cas de premis compartits (grup d’amics o parents, penyes, confraries…), qui procedeixi al repartiment del mateix que figuri com beneficiari únic (o com gestor de cobrament) per haver-ho manifestat així en el moment del cobrament del premi, haurà d’estar en condicions d’acreditar davant l’Administració Tributària que el premi ha estat repartit als titulars de participacions, sent per tant necessària la identificació de cada guanyador així com del seu percentatge de participació.

Addicionalment, els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció en el moment de l’abonament del premi podran sol·licitar la devolució que pogués correspondre’ls per aplicació d’un conveni per evitar la doble imposició internacional.

Els contribuents de l’Impost sobre Societats que obtinguin un premi subjecte al gravamen especial hauran d’incloure, tal com feien abans de l’1 de gener de 2013, l’import del premi entre les rendes del període subjectes a l’impost i la retenció/ingrés a compte del 20% suportat com un pagament a compte més.

Font AEAT

Llegir +

Increment pagaments fraccionats: Afecta a les entitats amb xifra de negocis de més de 10 milions d’euros.

Amb efectes a partir del 30 de setembre de 2016, és a dir, pels pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats a ingressar com a límit el 20 d’octubre, es modifica la forma de càlcul del mateix.

El nou mètode però, només afecta a aquelles entitats amb una xifra de negocis en els 12 mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu d’almenys 10.000.000€. És a dir, no afecta a les empreses de reduïda dimensió.

El nou sistema de càlcul es resumeix en els següents punts:

  • El percentatge a aplicar sobre la base imposable serà el resultat de multiplicar per dinou vintens (19/20) el tipus de gravamen arrodonit per excés, abans aquest era el resultat de multiplicar-lo per cinc setens (5/7) arrodonits per defecte.
  • La quantitat a ingressar no podrà ser inferior, en cap cas, al 23% del resultat positiu del compte de pèrdues i guanys del període, minorat exclusivament pels pagament fraccionats realitzats amb anterioritat corresponents al mateix període impositiu. Tot i així, en queda exclòs del resultat positiu mencionat:
    1. Les quites o esperes conseqüència d’acords amb creditors.
    2. Les rendes generades per operacions d’augment de capital o fons propis per compensar crèdits que no s’hagin d’integrar a la base imposable.
    3. En el cas d’entitats parcialment exemptes, es considerarà com a resultat positiu únicament el corresponent a rendes no exemptes.

 

Llegir +

SCP, CB, alguns autònoms i Comunitats de Veïns obligats a les notificacions telemàtiques de l’AEAT.

A partir del 2 d’octubre de 2016 entra en vigència la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Aquesta llei obliga a relacionar-se obligatòriament de manera electrònica amb les administracions públiques, entre d’altres a:

  1. Les persones jurídiques.
  2. Les entitats sense personalitat jurídica.
  3. Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzen amb les administracions públiques en exercici d’aquesta activitat professional. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
  4. Els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
  5. Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que realitzen amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, en la forma en què es determini reglamentàriament per cada Administració.

Deixant la porta oberta a estendre l’obligació a altres col·lectius de persones físiques.

L’AEAT interpreta que, a partir del 2 d’octubre, s’incorporen a l’obligatorietat de relacionar-se electrònicament, a més dels obligats tributaris que ja tenien obligació de fer-ho així en determinats tràmits, com les societats o dels contribuents inscrits en el REDEME (notificacions electròniques obligatòries o presentació telemàtica de declaracions), altres com les entitats sense personalitat jurídica, com per exemple qualsevol comunitat de béns, una comunitat de veïns o bé una herència jacent, així com a professionals amb col·legiació obligatòria.

Respecte a aquests nous obligats a relacionar-se electrònicament amb l’AEAT, es pot aclarir el següent:

  1. L’Administració interpreta que les autoliquidacions tributàries, per exemple un model 303 de IVA o 130 de IRPF, es poden seguir presentant com abans, és a dir, omplint l’imprès a través de la seu electrònica de l’AEAT, imprimint i presentant-lo en paper a l’AEAT o en l’entitat col·laboradora.
  2. Les notificacions de l’AEAT a aquests nous obligats que no haguessin optat voluntàriament per la forma electrònica, es realitzaran per aquest sistema a partir del 2 d’octubre però, la primera notificació a partir d’aquesta data s’efectuarà també en paper i, aprofitant la mateixa, se li informarà que les següents ja seran electròniques amb el sistema habitual (accés pel contribuent a la seva adreça electrònica, entenent efectuada la notificació si no accedeix en 10 dies a la mateixa).
  3. A partir de la repetida data, els documents que es presentin a l’AEAT s’han de fer en el registre electrònic i no en paper.

En l’àmbit duaner, tots els operadors econòmics (persones físiques o jurídiques que es relacionen amb l’Administració per a l’aplicació de la legislació duanera en el desenvolupament d’una activitat professional) han d’efectuar la presentació dels documents i sol·licituds que preveu la legislació duanera obligatòriament a través del registre electrònic (www.agenciatributaria.gob.es), excloent únicament les excepcions establertes en el Codi duaner de la Unió i en els reglaments que el desenvolupen.

L’incompliment d’aquesta obligació pot ser constitutiu d’una infracció tributària el que pot comportar sancions de 250€ i el que és pitjor, no assabentar-nos d’aquelles notificacions de l’AEAT que impliquin alguna mena d’acció per part nostra amb la conseqüent sanció inquantificable, ja que dependrà de cada comunicació.

Si desitja més informació sobre les notificacions electròniques pot consultar la nostra entrada “Notificacions electròniques AEAT durant les vacances” o bé pot contactar amb Contem assessors per derivar la gestió de les mateixes.

Llegir +

Registre control jornades laborals

El Real Decret 16/2013 de 20 de desembre, incorporava l’obligació de registrar la jornada dels treballadors a temps parcial i la conservació d’aquests registres mensuals un mínim de 4 anys; per aquest motiu als treballadors en contracte a temps parcials se’ls fa signar conjuntament amb les fulles salarials un registre mensual de les hores de treball.

La Sala de lo social de la Audiència Nacional ha dictat recentment dues Sentencies que han donat un gir a la doctrina aplicada fins aleshores en matèria de control de jornada, per altra banda la Inspecció de Treball i Seguretat Social aplica nous criteris definits en el seu Pla de Control del 2016 que en resum comporten l’obligació de portar un registre també de les jornades dels treballadors amb contractes a jornada complerta.

Tot i que no existeix un model oficial, si que es defineixen les característiques que té que tenir el registre, que pot ser informàtic o manual.

En resum cal indicar la identitat de l’empresa i del treballador, reflectir la jornada diària del treballador indicant hora d’entrada i de sortida diària i les hores totalitzades mensualment, donar detall de les hores ordinàries i extres desglossades per dia.

L’incompliment degut a qüestions formals pot comportar sancions de 60 a 625€. Els incompliments en matèria de jornada poden comportar sancions per infraccions greus que poden anar de 626 a 6.250€.

Així doncs per tal de complir amb la legislació i evitar les sancions, cal que es confeccionin aquests registres i es compleixi amb les limitacions de les hores complementàries. Si ho desitgen els podem facilitar un model de registre i aclarir els dubtes que tinguin al respecte.

Si necessiten més informació o bé que els ajudem a implantar aquest registre es poden posar en contacte amb nosaltres.

Llegir +

Llibre Actes del Consell d’Administració.

  • Cada vegada que el Consell d’Administració es reuneix cal fer una acta.
  • Almenys es reuneix 1 vegada per trimestre, és a dir 4 vegades l’any.
  • És competència de l’òrgan d’administració la gestió i representació de la societat.
  • Existeixen, però unes facultats del Consell que són indelegables:
    1. La supervisió de l’efectiu funcionament de les comissions que hagués constituït i de l’actuació dels òrgans delegats i dels directius que hagués designat.
    2. La determinació de les polítiques i estratègies generals de la societat.
    3. L’autorització o dispensa de les obligacions derivades del deure de lleialtat per evitar conflictes d’interessos.
    4. La seva pròpia organització i funcionament.
    5. La formulació dels comptes anuals i la seva presentació a la Junta General.
    6. La formulació de qualsevol classe d’informe exigit per la llei a l’òrgan d’administració sempre que l’operació a què es refereix l’informe no pugui ser delegada.
    7. El nomenament i destitució dels consellers delegats de la societat, així com l’establiment de les condicions del seu contracte.
    8. El nomenament i destitució dels directius que tinguessin dependència directa del consell o d’algun dels seus membres, així com l’establiment de les condicions bàsiques dels seus contractes, incloent la seva retribució.
    9. Les decisions relatives a la remuneració dels consellers, dins el marc estatutari i, si escau, de la política de remuneracions aprovada per la junta general.
    10. La convocatòria de la junta general d’accionistes i l’elaboració de l’ordre del dia i la proposta d’acords.
    11. La política relativa a les accions o participacions pròpies.
    12. Les facultats que la Junta General hagi delegat en el consell d’administració, llevat que hagués estat expressament autoritzat per ella per subdelegar-les.

 

Llegir +

Llibre Actes de la Junta General de Socis.

  1. Cada vegada que la Junta General de Socis es reuneix cal expressar-ho en una acta.
  2. La Junta General de socis es reunirà necessàriament dintre els 6 primers mesos de cada exercici, és a dir almenys 1 vegada a l’any, per:
    • Aprovar la gestió social
    • Aprovar els comptes anuals de l’exercici anterior
    • Resoldre sobre l’aplicació de resultat
  3. Les competències de la Junta General de Socis són les següents:
    • L’aprovació dels comptes anuals, l’aplicació del resultat i l’aprovació de la gestió social.
    • El nomenament i separació dels administradors, dels liquidadors i, si s’escau, dels auditors de comptes, així com l’exercici de l’acció social de responsabilitat contra qualsevol d’ells.
    • La modificació dels estatuts socials.
    • L’augment i la reducció del capital social.
    • La supressió o limitació del dret de subscripció preferent i d’assumpció preferent.
    • L’adquisició, l’alienació o l’aportació a una altra societat d’actius essencials. Es presumeix el caràcter essencial de l’actiu quan l’import de l’operació superi el vint per cent del valor dels actius que figurin en l’últim balanç aprovat.
    • La transformació, la fusió, l’escissió o la cessió global d’actiu i passiu i el trasllat de domicili a l’estranger.
    • La dissolució de la societat.
    • L’aprovació del balanç final de liquidació.
    • Qualsevol altre assumpte que determinin la llei o els estatuts.
    • En la societat de responsabilitat limitada la junta general, mitjançant acord concret per a cada cas, pot anticipar fons, concedir crèdits o préstecs, prestar garanties i facilitar assistència financera als seus socis i Administradors.
    • En cas que la retribucions de l’òrgan d’administració no sigui gratuïta, fet que s’ha d’indicar als estatuts de manera expressa, l’import màxim de la remuneració anual del conjunt dels administradors en la seva condició de tals ha de ser aprovat per la junta general i romandrà vigent fins que no s’aprovi la seva modificació. Llevat que la junta general determini una altra cosa, la distribució de la retribució entre els diferents administradors s’establirà per acord d’aquests i, en el cas del consell d’administració, per decisió del mateix, que haurà de prendre en consideració les funcions i responsabilitats atribuïdes a cada conseller.

 

Llegir +

Sanció per dipositar els comptes anuals fora termini.

En un post anterior advertíem de la possibilitat legal de sancionar en cas de presentació fora de termini dels comptes anuals. En resum indicàvem que l’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar els comptes anuals dins el termini establert dona lloc al fet que no s’inscrigui en el Registre Mercantil cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi. S’exceptuen els títols relatius al cessament o dimissió d’administradors, gerents, directors generals o liquidadors, i a la revocació o renúncia de poders, així com a la dissolució de la societat i nomenament de liquidadors i als assentaments ordenats per l’autoritat judicial o administrativa.

La llei indica que l’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar, dins el termini establert els comptes anuals, també donarà lloc a la imposició a la societat d’una multa per import de 1.200 a 60.000 euros per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Quan la societat o, si escau, el grup de societats tingui un volum de facturació anual superior a 6.000.000 euros el límit de la multa per cada any de retard s’elevarà a 300.000 euros

Al finalitzar cada any, els registradors mercantils tenen que remetre a la Direcció General dels Registres i del Notariat i aquesta, a l’ICAC, una relació alfabètica de les societats que no haguessin complert amb la obligació de dipòsit dels Comptes Anuals, per a la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Per tant, l’ICAC té coneixement cada any de les societats que no han efectuat el dipòsit.

Fins aquest any no teníem constància de casos on s’hagués aplicat la sanció econòmica, però recentment hem tingut coneixement de l’aplicació d’alguna sanció per falta de presentació, on el sistema sancionador ha estat el següent:

  • La sanció serà del 0,5 ‰ del total de l’import de les partides d’actiu, més el 0,5 ‰ de la xifra de vendes de l’entitat de l’última declaració a l’Administració Tributària, que s’haurà de presentar obligatòriament en cas de ser requerida pe tal de fer el càlcul, ja que en cas contrari la sanció s’ha quantificat en el 2% del capital social, segons les dades que constin al Registre Mercantil.
  • En cas que s’aporti la declaració tributària, i la sanció resultant d’acord al sistema anterior sigui superior al 2% del capital social, s’aplicarà aquesta ultima reduïda en un 10%, suposadament per tenir en compte que s’ha complert amb el deure d’aportar les dades.

Les infraccions indicades a què es refereix aquest article prescriuen als tres anys.

En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la deguda diligència d’un ordenat empresari i en conseqüència si s’origina un dany a la societat, podria tant la pròpia Societat com els socis o un tercer reclamar els danys causats a la societat per aquest.

A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la manca de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que aquest hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei Concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre-auditoria si estigués obligat, o la manca de dipòsit d’aquestes en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

Llegir +

Notificacions electròniques AEAT durant les vacances

El sistema de notificacions electròniques obligatòries és un procediment establert legalment que determina que algunes persones i entitats tinguin que rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions que es realitzin, entre d’altres administracions públiques per l’AEAT.

Les persones i entitats obligades a rebre les comunicacions per aquesta via són les següents:

Per aquests, l’AEAT crea una direcció electrònica habilitada (DEH), que ve a funcionar com una adreça de correu web on per accedir-hi cal un certificat electrònic o bé apoderar expressament a un tercer per que ho faci en el seu nom com podria ser Contem assessors.

Per tant, la notificació electrònica passa a ser la forma habitual de notificació de les actuacions de l’Agència Tributària. Els efectes de la notificació a la DEH es produeixen en el moment de l’accés al contingut de l’acte notificat, o bé, si aquest accés no s’efectua, pel transcurs del termini de 10 dies naturals des de la seva posada a disposició en aquesta adreça electrònica. Transcorregut el termini indicat, la notificació s’entén practicada i així constarà en la bústia electrònica.

Per tant cal accedir periòdicament, com a mínim un cop cada 10 dies, a la bústia de notificacions de la DEH. Tot i així l’AEAT permet determinar un màxim de 30 dies de cortesia anuals en els quals no es podran enviar notificacions ni comunicacions a la bústia. Aquests dies de cortesia s’hauran de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació, per tant, ara que estem en un mes de vacances generalitzades, és recomanable determinar els dies de cortesia o bé apoderar-nos per tal de d’alliberar-se d’aquest problema i tenir la tranquil·litat que en farem una gestió eficient de les mateixes.

 

Llegir +

Societats inactives: obligacions i responsabilitats.

Quan una empresa es queda sense activitat, sovint els administradors decideixen no dissoldre-la, entre d’altres motius per l’esperança de donar-li una nova activitat i evitar els costos de la dissolució de la mateixa, deixant-la inactiva.

Aquesta decisió però té unes conseqüències que no sempre es tenen en compte, com per exemple:

  • Tot i que si s’han fet les comunicacions pertinents a l’AEAT, en principi no caldrà presentar declaracions trimestrals, depenent del moment de la baixa si que cal presentar resum anuals fins i tot trimestrals.
  • En tot cas cal presentar l’Impost sobre Societats.
  • Cal elaborar la comptabilitat i legalitzar els llibres al Registre Mercantil.
  • Cal formular els comptes anuals i dipositar-los al Registre Mercantil.

L’incompliment d’alguna de les obligacions amb l’AEAT comporta sancions de 150€ en endavant.

Igualment indicar que els deutes amb l’AEAT no pagats passen a ser responsabilitat dels administradors.

Així mateix l’incompliment del dipòsit dels comptes anuals pot comportar sancions a partir de 1.200€.

En tot cas, la societat té l’obligació de dissoldre’s si té un període d’inactivitat superior a l’any, en cas de no fer-ho els administradors seran responsables dels deutes contrets per la societat a partir d’aquell moment.

Per tant abans de decidir deixar una societat inactiva cal valorar els pros i contres, però en tot cas, cal tenir present que segueixen existint obligacions burocràtiques que en cas de no complir poden derivar en sancions i en responsabilitats per part del o dels administradors.

Si ho desitgen, poden contactar amb nosaltres, Contem assessors, per tal d’ajudar-lo a complir les obligacions fiscals i comptables derivades o bé per valorar la idoneïtat de mantenir la societat inactiva o no, així com consultar els serveis que podem oferir a la seva societat.

Llegir +

Devolució de cotitzacions a la seguretat social per raó de pluriactivitat.

Les persones que treballen per compte d’altri, simultàniament desenvolupen activitats com a autònoms i hagin cotitzat en cadascun dels règims, es troben en situació de pluriactivitat.

Si la suma total de les cotitzacions de tots dos règims supera el límit màxim anual fixat per la llei, 12.245,98 euros per al 2015, el treballador té dret a sol·licitar la devolució de quotes a l’Administració.

Per a això, s’ha de presentar abans del 30 d’abril de 2016 la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts davant la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Llegir +