Ha sortit publicat el Reial Decret que aprova Mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. La disposició introdueix la reforma de la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge, a través de diferents modificacions entre les quals destaca l’extensió dels terminis de la pròrroga obligatòria i la pròrroga tàcita dels contractes d’arrendament d’habitatge. Es recuperen els terminis establerts amb anterioritat a la reforma liberalitzadora operada el 2013. D’aquesta manera, s’estableix en cinc anys el període de pròrroga obligatòria, excepte en el cas que l’arrendador sigui persona jurídica, supòsit en què es fixa un termini de set anys, responent així a les diferències que tant des del punt de vista del tractament fiscal, com de la realitat i característiques de la relació d’arrendament i del desenvolupament de l’activitat, poden existir en la pràctica. Pel que fa a la pròrroga tàcita, s’estableix que, arribada la data de venciment del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, i un cop transcorregut el període de pròrroga obligatòria, si no hi ha comunicació d’alguna de les parts en què s’estableixi la voluntat de no renovar-lo, es prorrogarà el contracte durant tres anys més.

A més, s’estableixen modificacions que incideixen en el moment de la subscripció dels contractes d’arrendament. D’una banda, es fixa en dues mensualitats de renda la quantia màxima de les garanties addicionals a la fiança que poden exigir a l’arrendatari, ja sigui a través de dipòsit o d’aval bancari, i llevat que es tracti de contractes de llarga durada. I, d’altra banda, s’estableix per llei que les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica, exceptuant aquells serveis que hagin estat contractats per iniciativa directa de l’arrendatari.

Per qualsevol aclariment no dubti a contactar amb nosaltres.

Aquestes mesures han quedat derogades amb efectes a partir de 25 de gener de 2019.

Post revisat el 25/01/2019