Totes les empreses hauran d’expedir factura electrònica

A Espanya les pimes (segons normativa europea es considera pime aquelles empreses que ocupen menys de 250 persones i amb un volum de negoci anual que no supera els 50 milions d’euros o el seu balanç general no excedeix de 43 milions d’euros) i els treballadors autònoms constitueixen més del 99% del teixit productiu en termes de nombre, representen una mica més del 61% del Valor Afegit Brut i el 64% de l’ocupació. Les microempreses, enteses com a empreses de menys de 10 treballadors, representen al voltant del 94% del total d’empreses i, del total de microempreses, el 59% són autònoms sense assalariats.

Dijous passat es va publicar la Llei 18/2022 de creació i creixement d’empreses, que segons la seva exposició de motius va dirigida a agilitzar la creació d’empreses, millorar la regulació per desenvolupar activitats econòmiques, reduir la morositat comercial i facilitar l’accés a finançament.

Les mesures principals d’aquesta norma són les següents:

1. Mesures per a la lluita contra la morositat comercial

• La llei considera que la factura electrònica és un instrument útil per reduir els costos de transacció del trànsit mercantil i pot servir, a més, per facilitar l’accés a la informació sobre els terminis de pagament entre empreses.

Per aquest motiu s’impulsa la adopció generalitzada de la factura electrònica, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris i professionals en les relacions comercials.

La llei es remet a desenvolupar reglamentàriament abans de 31 de març de 2023 els requisits d’interoperabilitat mínima entre els prestadors de solucions tecnològiques de factures electròniques, els requisits tècnics i d’informació que haurà d’incloure la factura electrònica i els sistemes que la processen per controlar la data de pagament i determinar els períodes mitjans de pagament de les empreses.

Les empreses més petites comptaran amb un període transitori de 2 anys des de l’aprovació del seu desenvolupament reglamentari per a la implementació de la factura electrònica obligatòria, mentre que les grans empreses, la facturació anual de les quals sigui superior a 8 milions d’euros, s’hauran d’adaptar a l’any d’aprovar-se el desplegament reglamentari.

• Incorporació d’incentius pel compliment dels terminis de pagament tant a través de la configuració com a criteri d’accés a les subvencions públiques, com mitjançant el reforçament de la normativa de contractació pública per garantir que els adjudicataris abonin en temps el preu pactat amb els subcontractistes.

Es crearà un observatori de la morositat en 6 mesos del qual una de les seves tasques serà la publicació anual d’un llistat d’empreses que hagin incomplert els terminis de pagament d’acord amb la Llei 3/2004, del 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials o una altra normativa sectorial d’aplicació, i en què, com a mínim, concorrin les següents circumstàncies:

• • Que a 31 de desembre de l’any anterior l’import total de factures impagades dins el termini establert per la Llei 3/2004, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials o la normativa sectorial que sigui aplicable superi el import de 600.000 euros;
  • Que el percentatge de factures pagades per l’empresa durant l’exercici anterior en un període inferior al màxim establert a la normativa de morositat sobre el total de pagaments a proveïdors sigui inferior al 90%; i
  • Que es tracti de societats amb personalitat jurídica que, d’acord amb la normativa comptable, no puguin presentar compte de pèrdues i guanys abreujat.

2. Mesures per agilitzar la creació d’empreses.

• Eliminació de l’exigència de 3.000 euros de capital social mínim, fixant-ho en 1 euro.

Mentre el capital de les societats de responsabilitat limitada no arribi a la xifra de 3.000 euros, s’aplicaran les regles següents:

• • S’haurà de destinar a la reserva legal una xifra almenys igual al 20% del benefici fins que aquesta reserva juntament amb el capital social arribi a l’import de 3.000 euros.
  • En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat fos insuficient per atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de 3.000 euros i la xifra del capital subscrit
  • Es busca l’eliminació d’obstacles per als operadors econòmics ampliant el catàleg d’activitats exemptes de llicència.

El 2012 es va establir l’eliminació de càrregues i restriccions administratives existents que afectaven l’inici i l’exercici de determinades activitats comercials, mitjançant la supressió de les llicències d’àmbit municipal vinculades amb els establiments comercials, les seves instal·lacions i determinades obres prèvies, sempre que aquestes activitats fossin realitzades a través d’establiments permanents, situats a qualsevol part del territori nacional, i la superfície útil dels quals d’exposició i venda al públic no sigui superior a 750 metres quadrats.

Mitjançant aquesta llei s’afegeixen les següents activitats a la llista anterior:

Grup 857. Lloguer d’aparells de mesura.

Grup 922. Serveis de neteja.

Epígraf 843.3 Serveis tècnics de prospeccions i estudis geològics.

Epígraf 843.4 Serveis tècnics de topografia.

Grup 846. Empreses d’estudis de mercat.

Grup 847. Serveis integrals de correus i telecomunicacions.

Epígraf 849.4 Serveis de custòdia, seguretat i protecció.

Epígraf 849.5 Missatgeria, recaderia i repartiment i manipulació de correspon.

Epígraf 849.6 Serveis de col·locació i subministrament de personal.

Epígraf 849.8 Multiserveis intensius en personal.

Epígraf 849.9 Altres serveis independents, NCOP.

3. Mesures per millorar algunes de les vies de finançament per promoure el creixement empresarial

• S’estableix un nou règim jurídic per a les plataformes de finançament participatiu. Aquestes plataformes (també conegudes com a «plataformes de crowdfunding») són empreses l’activitat de les quals consisteix a posar en contacte, de manera professional i a través de pàgines web o altres mitjans electrònics, una pluralitat de persones físiques o jurídiques que ofereixen finançament amb altres persones físiques o jurídiques que la sol·liciten en nom propi per destinar-lo a un projecte concret.
• S’introdueix un conjunt de reformes que busquen impulsar i millorar la inversió col·lectiva i el capital risc, un sector que, segons l’exposició de motius de la llei, en els darrers dos anys ha viscut una notable acceleració i dinamització, i el funcionament correcte beneficia al conjunt de l’activitat econòmica i que ha d’anar necessàriament unit a la protecció de l’inversor, en concret de l’inversor particular.

 Per a qualsevol aclariment no dubtin a contactar amb nosaltres.