El passat 12 de maig de 2017 es va aprovar l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. Aquest impost va ser recorregut pel Govern central el mateix 2017, però per mitjà de la sentència publicada el passat 26 de març de 2019, el Tribunal Constitucional va declarar l’impost constitucional i adequat al marc legal vigent, i va desestimar el recurs presentat. Així mateix, tenint en compte que el tribut ja s’ha meritat per als exercicis 2017, 2018 i 2019, el Govern de la Generalitat ha considerat urgent i necessari realitzar algunes modificacions al text normatiu, on destaca la regulació del termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que s’estableix de l’1 al 30 de juny de cada any, amb l’excepció dels tres anys ja meritats (2017, 2018 i 2019), que s’hauran de liquidar, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’enguany.

L’exposició de motius de la llei que aprova i regula aquest impost ja ens indica quin és l’esperit del mateix, ja que en concret diu: “L’impost sobre actius no productius de les persones jurídiques té també l’objectiu de reduir les pràctiques actuals d’evasió i elusió fiscal, que consisteixen a traslladar patrimoni personal a estructures societàries per a ocultar veritables titularitats i, per tant, capacitats econòmiques. La destinació a usos privats dels actius la titularitat dels quals es formalitza a nom de persones jurídiques i que no estan afectes a activitats productives és una pràctica elusiva i insolidària que genera pèrdua de recaptació, greus iniquitats horitzontals i verticals i una pèrdua d’eficiència econòmica. Per tant, els poders públics tenen l’obligació d’eliminar els estímuls a aquesta mena de pràctiques.”

Les principals característiques d’aquest nou impost són les següents:

Fet imposable. la tinença del subjecte passiu, en la data de la meritació de l’impost, dels actius següents, sempre que no siguin productius i estiguin situats a Catalunya, en concret: béns immobles, vehicles de motor amb una potència igual o superior a dos-cents cavalls, embarcacions de lleure, aeronaus, objectes d’art i antiguitats amb un valor superior al que estableix la Llei del patrimoni històric, joies.

Concepte d’actius no productius. Es consideren actius no productius als anteriors en els següents casos:

1. Si se cedeixen de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d’entitats participades per qualsevol d’ells, i que els destinen totalment o parcialment a l’ús propi o a l’aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie, d’acord amb el que disposa la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques. En el cas que el bé sigui utilitzat parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.
2. Si se’n cedeix l’ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones físiques vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, per a ésser destinats totalment o parcialment a usos o aprofitaments privats, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per a la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retribució d’import superior al preu de cessió. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, i són destinats a l’exercici d’una activitat econòmica.
3. Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. Són actius afectes a una activitat econòmica els que, com a factor o mitjà de producció, s’utilitzen en l’explotació de l’activitat econòmica del subjecte passiu. Als efectes de lo disposat en aquesta lletra, no es consideren béns no productius els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del desenvolupament d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix any com en els últims deu anys anteriors

Subjecte passius. Els contribuents d’aquest impost seran les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general que tinguin els actius enumerats en situació d’improductivitat segons tot lo exposat.

Base imposable. La base sobre la que es calcularà la quota a pagar serà la suma dels valors dels actius no productius indicats

Quota íntegra. La quota tributària es determina per aplicació a la base imposable de l’escala següent:

Declaració i pagament.

L’import de l’impost sobre els actius no productius es merita l’1 de gener de cada any. Els contribuents estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost sobre actius no productius i a efectuar-ne l’ingrés corresponent entre els dies 1 i 30 del mes de juny següent a la data de meritació, amb l’excepció dels tres anys ja meritats (2017, 2018 i 2019), que s’hauran de liquidar, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’enguany.

Per qualsevol aclariment no dubti a contactar amb nosaltres.