El demandant va acudir als tribunals per intentar recuperar 5 bungalows situats en un càmping (i, a més, reclamar els diners equivalents als “fruits”, és a dir, el que hauria guanyat per la seva explotació des del 2004). El seu argument principal era que aquests bungalows eren seus, recolzant-se, entre altres coses, en una factura de compra de 1995 a nom seu.

El problema és que l’assumpte venia de molt enrere i estava barrejat amb una història familiar i successòria complexa, ja que el càmping estava vinculat al patrimoni familiar després de la defunció del pare (1991), hi va haver conflictes sobre herències, una declaració d’hereus que després es va anul·lar i pactes successoris posteriors que designaven hereus. En aquest context, els demandats van negar que el demandant tingués una titularitat “clara i exclusiva” sobre els bungalows i, a més, van al·legar que l’acció per reclamar-los havia prescrit.

En primera instància i en apel·lació la demanda va ser desestimada. El Tribunal Suprem (TS), en 2026, confirma aquesta línia. D’una banda, declara que l’acció reivindicatòria sobre béns mobles prescriu al cap de 6 anys des que es perd la possessió, i aquí s’entengué que aquesta pèrdua es va produir el 1999; com la demanda es va presentar el 2017, arribava fora de termini. Per altra banda, el TS també avala que no es va acreditar prou la titularitat ni es van identificar de forma concloent els béns reclamats; la factura no era suficient per si sola (podien existir explicacions alternatives dins de la gestió familiar), i tampoc van prosperar els arguments d’“actes propis” ni les queixes per incongruència o mala valoració de la prova.

En controvèrsies sobre herències, els nostres professionals podran assessorar-vos en la defensa de les vostres pretensions i drets.