Manteniment de carreteres
L’Administració té l’obligació de mantenir les carreteres que li pertanyen en bon estat de seguretat i conservació. Però és una obligació genèrica, adreçada al col·lectiu de potencials usuaris de la via; no implica l’obligació específica de realitzar un servei adreçat a un subjecte concret.
Els tribunals han rebutjat la reclamació d’una empresa a l’Administració titular d’una carretera pel seu mal estat per falta de manteniment en un determinat tram. Exigia que es fessin els treballs de conservació adequats i, davant la seva inactivitat, transcorreguts tres mesos, acudia als tribunals, al·legant una disposició que permet als afectats, quan l’Administració no executa els seus actes ferms, sol·licitar-ne l’execució i, si no es produeix en el termini d’un mes, reclamar judicialment.
Els tribunals reconeixen la legitimitat d’aquesta empresa per reclamar, ja que és el beneficiari de la carretera la reparació de la qual reclama, però no la via utilitzada.
Després es dirigeix al Tribunal Suprem (TS) plantejant la qüestió de si es pot exigir a l’Administració que mantingui les carreteres en les millors condicions de seguretat a través de la via legal establerta per a la lluita contra la inactivitat administrativa.
El TS assenyala que es tracta d’una obligació genèrica, ja que no existeix cap dret específic de l’apel·lant, com a particular, a exigir la reparació de la via, ni l’obligació de l’Administració respecte d’aquest subjecte concret; per tant, no es pot fer ús de la reclamació judicial contra la inactivitat de l’Administració.
Aquest argumentés sorprenent, perquè hi ha la paradoxa que la normativa urbanística obliga els propietaris a mantenir els seus immobles en condicions segures, permetent als veïns o a qualsevol persona sol·licitar a l’Ajuntament la realització de les millores necessàries. No obstant això, en matèria de seguretat viària, segons aquesta sentència, el subjecte particular afectat no pot actuar directament.