L’AP Saragossa (AP) ha estimat el recurs contra la sentència del tribunal que denegava l’exoneració del passiu insatisfet (EPI) per falta de bona fe del deutor concursat, concretament per no haver acreditat el compliment dels deures d’informació i col·laboració amb el jutge i l’administració concursal i per l’existència d’un endeutament temerari.

La normativa estableix una presumpció de bona fe en la conducta del deutor amb referència al seu endeutament, que només es pot desvirtuar mitjançant l’acreditació de qualsevol de les circumstàncies expressament previstes en la llei concursal, referint-se fonamentalment a l’aportació al procés concursal de declaracions judicials prèvies d’altres òrgans per a l’obtenció de l’EPI (sentència penal de condemna, resolucions administratives fermes o concursals, etc.).

 La manca de col·laboració i informació al jutge concursal i, en grau més alt, l’aportació d’informació falsa o enganyosa o l’anomenat endeutament temerari requereixen que el jutge faci un esforç valoratiu del material aportat en el procés per determinar la seva concurrència, principalment per part dels creditors, i incloure proves, especialment documentals, que acreditin el sobreendeutament o l’incompliment temerari o negligent.

I tot i que la llei concursal no ho contempla expressament, també s’han de tenir en compte determinades normes que imposen al creditor l’obligació d’una correcta valoració del risc per a la concessió del crèdit al deutor.

En aquest cas, l’AP ha conclòs que la presumpció de bona fe del deutor no es va veure enervada per cap activitat dels seus creditors, per la qual cosa convé acordar l’exoneració del passiu insatisfet.