La llei de l’habitatge va establir algunes obligacions per als propietaris que es consideren “grans tenidors”. A aquests efectes, recordeu que una persona física o jurídica té la consideració de “gran tenidor” si és propietària de més de deu edificis urbans d’ús residencial (s’exclouen locals, magatzems, garatges, oficines…) o la superfície construïda conjunta dels quals superi els 1.500 m² d’ús residencial. (A les zones declarades del mercat residencial tensionat, el límit es pot reduir a cinc o més immobles per zona tensionada). 

Doncs bé, les repercussions per ser un gran tenidor o per ser propietari de diversos habitatges no acaben aquí i també poden ser de caràcter fiscal. Per exemple:

• La normativa de l’IBI permet als ajuntaments exigir un recàrrec de fins al 50% als propietaris que, de forma continuada i sense causa justificada , tinguin habitatges desocupats durant un període superior a dos anys i tinguin quatre o més habitatges en propietat. 

• Algunes comunitats autònomes ja han aprovat un ITP més alt en cas que el comprador d’un habitatge de segona mà sigui un gran tenidor i l’habitatge estigui situat en una zona tensionada.

En qualsevol cas, no us espanteu: en molts territoris aquesta major tributació no és aplicable. A més, si els immobles es tenen en copropietat o si s’és l’únic propietari de l’usdefruit, hi ha normes especials que us poden afavorir a l’hora de computar el nombre d’immobles o la superfície.

Si tenen intenció d’aplicar-vos un recàrrec per ser un gran tenidor, els nostres professionals analitzaran la vostra situació i us acompanyaran en cas que necessiteu presentar un recurs o reclamació.