CAT · ESP

Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

El passat 12 de maig de 2017 es va aprovar l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. Aquest impost va ser recorregut pel Govern central el mateix 2017, però per mitjà de la sentència publicada el passat 26 de març de 2019, el Tribunal Constitucional va declarar l’impost constitucional i adequat al marc legal vigent, i va desestimar el recurs presentat. Així mateix, tenint en compte que el tribut ja s’ha meritat per als exercicis 2017, 2018 i 2019, el Govern de la Generalitat ha considerat urgent i necessari realitzar algunes modificacions al text normatiu, on destaca la regulació del termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que s’estableix de l’1 al 30 de juny de cada any, amb l’excepció dels tres anys ja meritats (2017, 2018 i 2019), que s’hauran de liquidar, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’enguany.

L’exposició de motius de la llei que aprova i regula aquest impost ja ens indica quin és l’esperit del mateix, ja que en concret diu: “L’impost sobre actius no productius de les persones jurídiques té també l’objectiu de reduir les pràctiques actuals d’evasió i elusió fiscal, que consisteixen a traslladar patrimoni personal a estructures societàries per a ocultar veritables titularitats i, per tant, capacitats econòmiques. La destinació a usos privats dels actius la titularitat dels quals es formalitza a nom de persones jurídiques i que no estan afectes a activitats productives és una pràctica elusiva i insolidària que genera pèrdua de recaptació, greus iniquitats horitzontals i verticals i una pèrdua d’eficiència econòmica. Per tant, els poders públics tenen l’obligació d’eliminar els estímuls a aquesta mena de pràctiques.

Les principals característiques d’aquest nou impost són les següents:

Fet imposable. la tinença del subjecte passiu, en la data de la meritació de l’impost, dels actius següents, sempre que no siguin productius i estiguin situats a Catalunya, en concret: béns immobles, vehicles de motor amb una potència igual o superior a dos-cents cavalls, embarcacions de lleure, aeronaus, objectes d’art i antiguitats amb un valor superior al que estableix la Llei del patrimoni històric, joies.

Concepte d’actius no productius. Es consideren actius no productius als anteriors en els següents casos:

  1. Si se cedeixen de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d’entitats participades per qualsevol d’ells, i que els destinen totalment o parcialment a l’ús propi o a l’aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie, d’acord amb el que disposa la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques. En el cas que el bé sigui utilitzat parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.
  2. Si se’n cedeix l’ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones físiques vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, per a ésser destinats totalment o parcialment a usos o aprofitaments privats, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per a la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retribució d’import superior al preu de cessió. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, i són destinats a l’exercici d’una activitat econòmica.
  3. Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. Són actius afectes a una activitat econòmica els que, com a factor o mitjà de producció, s’utilitzen en l’explotació de l’activitat econòmica del subjecte passiu. Als efectes de lo disposat en aquesta lletra, no es consideren béns no productius els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del desenvolupament d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix any com en els últims deu anys anteriors

Subjecte passius. Els contribuents d’aquest impost seran les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general que tinguin els actius enumerats en situació d’improductivitat segons tot lo exposat.

Base imposable. La base sobre la que es calcularà la quota a pagar serà la suma dels valors dels actius no productius indicats

Quota íntegra. La quota tributària es determina per aplicació a la base imposable de l’escala següent:

Base

imposable fins a

Quota íntegra Resta base

 imposable fins a

Tipus aplicable
0,00€ 0,00€ 167.129,45€ 0,210%
167.129,45€ 350,97€ 167.123,43€ 0,315%
334.252,88€ 877,41€ 334.246,87€ 0,525%
668.499,75€ 2.632,21€ 668.500,00€ 0,945%
1.336.999,75€ 8.949,54€ 1.336.999,26€ 1,365%
2.673.999,01€ 27.199,58€ 2.673.999,02€ 1,785%
5.347.998,03€ 74.930,46€ 5.347.998,03€ 2,205%
10.695.996,06€ 192.853,82€ En endavant 2,750%

Declaració i pagament.

L’import de l’impost sobre els actius no productius es merita l’1 de gener de cada any. Els contribuents estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost sobre actius no productius i a efectuar-ne l’ingrés corresponent entre els dies 1 i 30 del mes de juny següent a la data de meritació, amb l’excepció dels tres anys ja meritats (2017, 2018 i 2019), que s’hauran de liquidar, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’enguany.

Per qualsevol aclariment no dubti a contactar amb nosaltres.

 

Notificacions electròniques AEAT durant les vacances

El sistema de notificacions electròniques obligatòries és un procediment establert legalment que determina que algunes persones i entitats tinguin que rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions que es realitzin, entre d’altres administracions públiques per l’AEAT.

Les persones i entitats obligades a rebre les comunicacions per aquesta via són les següents:

Per aquests, l’AEAT crea una direcció electrònica habilitada (DEH), que ve a funcionar com una adreça de correu web on per accedir-hi cal un certificat electrònic o bé apoderar expressament a un tercer per que ho faci en el seu nom com podria ser Contem assessors.

Per tant, la notificació electrònica passa a ser la forma habitual de notificació de les actuacions de l’Agència Tributària. Els efectes de la notificació a la DEH es produeixen en el moment de l’accés al contingut de l’acte notificat, o bé, si aquest accés no s’efectua, pel transcurs del termini de 10 dies naturals des de la seva posada a disposició en aquesta adreça electrònica. Transcorregut el termini indicat, la notificació s’entén practicada i així constarà en la bústia electrònica.

Per tant cal accedir periòdicament, com a mínim un cop cada 10 dies, a la bústia de notificacions de la DEH. Tot i així l’AEAT permet determinar un màxim de 30 dies de cortesia anuals en els quals no es podran enviar notificacions ni comunicacions a la bústia. Aquests dies de cortesia s’hauran de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació, per tant, ara que estem en un mes de vacances generalitzades, és recomanable determinar els dies de cortesia o bé apoderar-nos per tal de d’alliberar-se d’aquest problema i tenir la tranquil·litat que en farem una gestió eficient de les mateixes.

 

Dipòsit de Comptes Anuals.

El 31 de març finalitza el termini legal per formular els comptes anuals d’aquelles societats i entitats amb un exercici social que coincideixi amb el natural. El 30 de juliol finalitza el termini pel seu dipòsit sempre que s’exhaureixin els terminis legals.

Dins el mes següent a l’aprovació dels comptes anuals, els administradors de la societat han de presentar, per al seu dipòsit al Registre Mercantil del domicili social, certificació dels acords de la junta de socis d’aprovació d’aquests comptes, degudament signades, i de aplicació del resultat, així com, si és el cas, dels comptes consolidats, a la qual s’adjuntarà un exemplar de cadascuna d’elles. Els administradors presentaran també, l’informe de gestió, si fos obligatori, i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria per una disposició legal o aquesta s’hagués acordat a petició de la minoria o de forma voluntària i s’hagués inscrit el nomenament d’auditor en el Registre Mercantil.

L’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar, dins el termini establert, els documents indicats donarà lloc al fet que no s’inscrigui en el Registre Mercantil cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi.

S’exceptuen els títols relatius al cessament o dimissió d’administradors, gerents, directors generals o liquidadors, i a la revocació o renúncia de poders, així com a la dissolució de la societat i nomenament de liquidadors i als assentaments ordenats per l’autoritat judicial o administrativa.

L’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar, dins el termini establert els comptes anuals, també donarà lloc a la imposició a la societat d’una multa per import de 1.200 a 60.000 euros per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, prèvia instrucció d’expedient conforme al procediment establert reglamentàriament, d’acord amb el que disposa la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

Quan la societat o, si escau, el grup de societats tingui un volum de facturació anual superior a 6.000.000 euros el límit de la multa per cada any de retard s’elevarà a 300.000 euros.

La sanció a imposar es determina atenent la dimensió de la societat, en funció de l’import total de les partides de l’actiu i del seu volum de vendes, referits ambdós dades a l’últim exercici declarat a l’Administració tributària. Aquestes dades les ha de facilitar per la societat; el seu incompliment es considerarà als efectes de la determinació de la sanció. En el supòsit de no disposar d’aquestes dades, la quantia de la sanció es fixarà d’acord amb la seva xifra de capital social, que a aquest efecte s’ha de sol·licitar al Registre Mercantil corresponent.

En el cas que els documents s’hagin dipositat amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, la sanció s’imposarà en el seu grau mínim i reduïda en un cinquanta per cent.

Les infraccions indicades a què es refereix aquest article prescriuen als tres anys.

En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la deguda diligència d’un ordenat empresari i en conseqüència si s’origina un dany a la societat, podria tant la pròpia Societat com els socis o un tercer reclamar els danys causats a la societat per aquest.

A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la manca de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que aquest hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei Concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre-auditoria si estigués obligat, o la manca de dipòsit d’aquestes en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

 

Impost sobre Societats.

El 25 de juliol finalitza el termini per presentar la declaració de l’Impost sobre Societats, per aquelles societats en el que el seu període impositiu coincideixi amb l’any natural.

La subjecció a l’Impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideren residents en territori espanyol les entitats en què concorri algun dels següents requisits:

  • Que s’hagin constituït conforme a les lleis espanyoles.
  • Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
  • Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquests efectes, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària pot presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirectament, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal es desenvolupi en aquest, llevat que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la residència en territori espanyol: tota classe d’entitats, qualsevol que sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

Per als períodes impositius que s’iniciïn dins de 2015, queden exceptuades totes les societats civils.

S’inclouen, entre d’altres:

  • Les societats civils amb objecte mercantil.
  • Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
  • Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
  • Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
  • Les societats unipersonals.
  • Les agrupacions d’interès econòmic.
  • Les agrupacions europees d’interès econòmic.
  • Les associacions, fundacions i institucions de tot tipus, tant públiques com privades.
  • Els ens públics (administracions de l’Estat, Administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més de determinades entitats, mancades de personalitat jurídica pròpia entre les que destacaríem:

  • Les unions temporals d’empreses.

A diferència del que passa en altres figures tributàries, la declaració de l’Impost sobre Societats no té un termini de presentació únic per a tots els contribuents, sinó que cada contribuent té el seu propi termini, en funció de la data en què conclogui el seu període impositiu.

La presentació de la declaració s’ha d’efectuar dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per tant, com a regla general, quan es tracti de contribuents l’exercici econòmic coincideixi amb l’any natural, el termini de presentació de declaracions queda fixat en els vint primers dies naturals del mes de juliol.

Si a l’inici del termini establert per presentar la declaració no s’hagués determinat pel ministre d’Hisenda i Administracions Públiques la manera de presentar la declaració d’aquest període impositiu, la declaració s’ha de presentar dins dels 25 dies naturals següents a la data d’entrada en vigor de la norma que determini aquesta forma de presentació. Això no obstant, en aquest supòsit, el contribuent podrà optar per presentar la declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la conclusió del seu període impositiu, utilitzant els models i formes de presentació aprovats per al període impositiu precedent.

En les localitats en què l’últim dia del termini voluntari de presentació sigui festiu o, si tal dia cau en dissabte, els contribuents podran presentar la declaració de l’Impost sobre Societats fins al primer dia hàbil següent a aquell.

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els casos següents:

  • Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, estant, en conseqüència, obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a l’esmentat assentament de cancel·lació.
  • Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’Impost sobre Societats de l’entitat resultant.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

Estan obligats a presentar la declaració de l’Impost sobre Societats tots els contribuents d’aquest, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies com ara que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat com a conseqüència de la mateixa rendes sotmeses a tributació, no eximeixen el contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, els contribuents a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 9 de la LIS (entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics entre altres) estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent preveu les següents:

  1. Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
  1. Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
  • Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
  1. Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció a la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents .