Creació i creixement d’empreses

Totes les empreses hauran d’expedir factura electrònica

A Espanya les pimes (segons normativa europea es considera pime aquelles empreses que ocupen menys de 250 persones i amb un volum de negoci anual que no supera els 50 milions d’euros o el seu balanç general no excedeix de 43 milions d’euros) i els treballadors autònoms constitueixen més del 99% del teixit productiu en termes de nombre, representen una mica més del 61% del Valor Afegit Brut i el 64% de l’ocupació. Les microempreses, enteses com a empreses de menys de 10 treballadors, representen al voltant del 94% del total d’empreses i, del total de microempreses, el 59% són autònoms sense assalariats.

Dijous passat es va publicar la Llei 18/2022 de creació i creixement d’empreses, que segons la seva exposició de motius va dirigida a agilitzar la creació d’empreses, millorar la regulació per desenvolupar activitats econòmiques, reduir la morositat comercial i facilitar l’accés a finançament.

Les mesures principals d’aquesta norma són les següents:

  1. Mesures per a la lluita contra la morositat comercial
  • La llei considera que la factura electrònica és un instrument útil per reduir els costos de transacció del trànsit mercantil i pot servir, a més, per facilitar l’accés a la informació sobre els terminis de pagament entre empreses.

Per aquest motiu s’impulsa la adopció generalitzada de la factura electrònica, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris i professionals en les relacions comercials.

La llei es remet a desenvolupar reglamentàriament abans de 31 de març de 2023 els requisits d’interoperabilitat mínima entre els prestadors de solucions tecnològiques de factures electròniques, els requisits tècnics i d’informació que haurà d’incloure la factura electrònica i els sistemes que la processen per controlar la data de pagament i determinar els períodes mitjans de pagament de les empreses.

Les empreses més petites comptaran amb un període transitori de 2 anys des de l’aprovació del seu desenvolupament reglamentari per a la implementació de la factura electrònica obligatòria, mentre que les grans empreses, la facturació anual de les quals sigui superior a 8 milions d’euros, s’hauran d’adaptar a l’any d’aprovar-se el desplegament reglamentari.

  • Incorporació d’incentius pel compliment dels terminis de pagament tant a través de la configuració com a criteri d’accés a les subvencions públiques, com mitjançant el reforçament de la normativa de contractació pública per garantir que els adjudicataris abonin en temps el preu pactat amb els subcontractistes.

Es crearà un observatori de la morositat en 6 mesos del qual una de les seves tasques serà la publicació anual d’un llistat d’empreses que hagin incomplert els terminis de pagament d’acord amb la Llei 3/2004, del 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials o una altra normativa sectorial d’aplicació, i en què, com a mínim, concorrin les següents circumstàncies:

    • Que a 31 de desembre de l’any anterior l’import total de factures impagades dins el termini establert per la Llei 3/2004, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials o la normativa sectorial que sigui aplicable superi el import de 600.000 euros;
    • Que el percentatge de factures pagades per l’empresa durant l’exercici anterior en un període inferior al màxim establert a la normativa de morositat sobre el total de pagaments a proveïdors sigui inferior al 90%; i
    • Que es tracti de societats amb personalitat jurídica que, d’acord amb la normativa comptable, no puguin presentar compte de pèrdues i guanys abreujat.

  

  1. Mesures per agilitzar la creació d’empreses.
  • Eliminació de l’exigència de 3.000 euros de capital social mínim, fixant-ho en 1 euro.

Mentre el capital de les societats de responsabilitat limitada no arribi a la xifra de 3.000 euros, s’aplicaran les regles següents:

    • S’haurà de destinar a la reserva legal una xifra almenys igual al 20% del benefici fins que aquesta reserva juntament amb el capital social arribi a l’import de 3.000 euros.
    • En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat fos insuficient per atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de 3.000 euros i la xifra del capital subscrit
    • Es busca l’eliminació d’obstacles per als operadors econòmics ampliant el catàleg d’activitats exemptes de llicència.

El 2012 es va establir l’eliminació de càrregues i restriccions administratives existents que afectaven l’inici i l’exercici de determinades activitats comercials, mitjançant la supressió de les llicències d’àmbit municipal vinculades amb els establiments comercials, les seves instal·lacions i determinades obres prèvies, sempre que aquestes activitats fossin realitzades a través d’establiments permanents, situats a qualsevol part del territori nacional, i la superfície útil dels quals d’exposició i venda al públic no sigui superior a 750 metres quadrats.

Mitjançant aquesta llei s’afegeixen les següents activitats a la llista anterior:

Grup 857. Lloguer d’aparells de mesura.

Grup 922. Serveis de neteja.

Epígraf 843.3 Serveis tècnics de prospeccions i estudis geològics.

Epígraf 843.4 Serveis tècnics de topografia.

Grup 846. Empreses d’estudis de mercat.

Grup 847. Serveis integrals de correus i telecomunicacions.

Epígraf 849.4 Serveis de custòdia, seguretat i protecció.

Epígraf 849.5 Missatgeria, recaderia i repartiment i manipulació de correspon.

Epígraf 849.6 Serveis de col·locació i subministrament de personal.

Epígraf 849.8 Multiserveis intensius en personal.

Epígraf 849.9 Altres serveis independents, NCOP.

 

  1. Mesures per millorar algunes de les vies de finançament per promoure el creixement empresarial
  • S’estableix un nou règim jurídic per a les plataformes de finançament participatiu. Aquestes plataformes (també conegudes com a «plataformes de crowdfunding») són empreses l’activitat de les quals consisteix a posar en contacte, de manera professional i a través de pàgines web o altres mitjans electrònics, una pluralitat de persones físiques o jurídiques que ofereixen finançament amb altres persones físiques o jurídiques que la sol·liciten en nom propi per destinar-lo a un projecte concret.
  • S’introdueix un conjunt de reformes que busquen impulsar i millorar la inversió col·lectiva i el capital risc, un sector que, segons l’exposició de motius de la llei, en els darrers dos anys ha viscut una notable acceleració i dinamització, i el funcionament correcte beneficia al conjunt de l’activitat econòmica i que ha d’anar necessàriament unit a la protecció de l’inversor, en concret de l’inversor particular.

 Per a qualsevol aclariment no dubtin a contactar amb nosaltres.

Tributació immoble propietat de no residents

Si vostè té la condició de no resident a España i es propietari d’algun immoble urbà situat en aquest país, estarà sotmès a l’Impost sobre la Renta de no Residents i a un altre de caràcter local, l’Impost sobre Bens Immobles.

A més, amb caràcter temporal, s’ha restablert l’Impost sobre el Patrimoni.

Quan un immoble sigui propietat d’un matrimoni o de varies persones, cada una d’elles és un contribuent independent, pel que hauran de presentar declaracions separades.

Depenent del destí de l’immoble, les rentes sotmeses a gravamen són Rendes imputades de bens immobles urbans d’ús propi o Rendiments d’immobles arrendats.

En tot cas el no resident que disposi d’immobles en territori espanyol haurà de tributar per les mateixes, depenent de l’ús o rendiment que obtingui del mateix, així com en funció del país de residència del propietari, la tributació variarà significativament.

En cas d’obtenir rendiments per lloguer del mateix com apartament turístic el convidem a consultar el nostre post sobre la tributació en l’activitat del lloguer d’apartaments turístics. 

En cas de necessitar que valorem la seva situació, no dubti en contactar amb Contem assessors.

Tributació lloguer d’apartaments turístics

Es considera arrendament per a ús diferent d’habitatge, aquell arrendament que, recaient sobre una edificació, tingui com a destí primordial un de diferent que el de satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari.

Per tant, quan es produeixi la cessió temporal d’ús de la totalitat d’un habitatge moblat i equipat en condicions d’ús immediat, comercialitzat o promocionat en canals d’oferta turística i realitzada amb finalitat lucrativa es tractarà d’un lloguer turístic, que se sotmetrà a un règim específic, derivat de la normativa sectorial, segons estableix l’art.5 e) de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans.

En els últims anys es ve produint un augment cada vegada més significatiu de l’ús de l’allotjament privat per al turisme que és el que es denomina lloguer turístic i cal diferenciar-ho dels serveis que presta la indústria hotelera.

La diferència de consideració d’aquesta activitat afecta a diferents impostos.

Amb caràcter general, els rendiments derivats del lloguer d’apartaments turístics tindran la consideració de rendiments del capital immobiliari. Perquè procedeixi aquesta qualificació, el lloguer s’ha de limitar a la simple posada a disposició d’un immoble durant un període de temps, sense que vagi acompanyat de la prestació de serveis propis de la indústria hotelera. A tall d’exemple, no es consideren com a tals: els serveis de neteja realitzats abans de l’arribada dels llogaters o després de la sortida d’aquests o l’entrega i recollida de claus en el moment de l’entrada i sortida dels clients.

En quan a l’IVA, si el servei es considera que forma part de la indústria hotelera, porta IVA, en canvi el denominat lloguer turístic d’un habitatge està exempt d’IVA. Els serveis prestats determinaran que sigui considerat un o altra tipus d’activitat.

Quan els propietaris de l’habitatge siguin no residents, també hauran de passar comptes amb l’AEAT, presentant les seves declaracions corresponents i liquidant els seus impostos.

Així doncs, per tal de saber quins impostos són aplicables i quines despeses es poden deduir, cal fer un estudi de cadascun dels casos, ja que poden diferir de manera significativa entre ells.

Si ho desitgen des de Contem assessors podem valorar el seu cas i donar-li el suport necessari per complir correctament amb les seves obligacions fiscals.

 

IAE Impost sobre activitats econòmiques.

Tenen l’obligació de presentar declaració de l’IAE totes les entitats que duguin a terme una activitat econòmica quan elles, o el grup al qual pertanyin, hagin obtingut un import net del seu volum de negocis igual o superior a 1.000.000 d’euros durant el següent període:

  1. Si són subjectes passius per l’Impost de societats o per l’Impost sobre la renda de no residents, en l’exercici la declaració del qual s’hagi de presentar reglamentàriament durant l’any immediat anterior al del meritament de l’IAE.
  2. Si són societats civils o entitats a les quals es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributària, en el penúltim any anterior al del meritament de l’IAE.

El concepte de grup de societats, a l’efecte de la determinació de l’import net del volum de negoci aplicable en l’IAE, està regulat en l’article 42 del Codi de Comerç i comprèn aquells supòsits en els quals existeix, entre dues o més societats vinculades entre elles, un control d’una sobre les altres, cosa que es presumeix quan la majoria dels membres de l’òrgan d’administració d’una entitat són alhora membres de l’òrgan d’administració o alts directius d’una altra entitat.

Les declaracions d’alta, baixa i variació, quan s’ha de tributar per quota municipal en un municipi la gestió censal del qual du a terme aquest Organisme per delegació, s’han de fer en l’imprès propi de l’ORGT.

La declaració d’alta produeix un doble efecte:

  • La liquidació corresponent al període impositiu a què es refereix la declaració.
  • La inclusió en les successives matrícules anuals, fins que el contribuent presenti declaració de baixa per cessament de l’activitat o per inici d’exempció.

El deute tributari és el resultat de sumar la quota tributària i el recàrrec provincial.

La quota tributària municipal és igual a la quota de tarifa multiplicada pel coeficient de ponderació legalment establert i, si s’escau, pel coeficient de situació fixat en la corresponent ordenança fiscal municipal.

Les declaracions d’alta i de baixa per inici o cessament d’una activitat, així com les de variació de dades, s’han de presentar dintre del mes següent a la data d’inici, cessament o variació, respectivament.

Les declaracions d’alta i de baixa en matrícula per fi o inici d’exempció, respectivament, s’han de presentar dintre del mes de desembre de l’any anterior al de la matrícula en la qual han de tenir efectes.

Les declaracions de m² de terreny o d’edificació venuts en l’activitat de promoció immobiliària, o de nombre d’espectacles celebrats per les empreses d’espectacles, s’han de presentar dintre del mes de gener de l’any posterior en el que s’han realitzat, excepte quan es produeixi el cessament en l’activitat, supòsit en el qual es presentaran aquestes declaracions conjuntament amb la declaració de baixa en l’activitat i en el termini de presentació d’aquesta última.

Font DIBA