El que actuï com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica respondrà personalment dels delictes comesos per la persona jurídica.

Al 2010 es va establir la responsabilitat penal de les persones jurídiques pels delictes comesos en nom i per compte d’elles, i en benefici seu, ja siguin: 

  • Comesos pels seus representants legals i administradors de fet o de dret, així com
  • els comesos per aquelles persones que tot i estar sotmesos a l’autoritat dels administradors, han pogut realitzar els fets per no haver-se exercit sobre ells el degut control ateses les circumstàncies concretes del cas.

A partir de l’1 de juliol de 2015 el “degut control”, en definitiva que les mesures de control per evitar la responsabilitat penal de les societats, consistirà en l’adopció d’un model d’organització i gestió que inclogui les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes o per reduir significativament la seva comissió.

Aquest model haurà de tenir unes condicions determinades per prevenir que els delictes els facin persones del primer o del segon grup. En particular:

  • Si el delicte fos comès pel primer grup de persones, la persona jurídica quedaria exempta de responsabilitat si compleix les següents condicions:
  1. Si abans de cometre’s el delicte, l’òrgan d’administració ha adoptat i executat eficaçment un model d’organització i gestió que inclogui les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes o per reduir significativament la seva comissió.
  2. Ha confiat la supervisió del funcionament i control del model a un òrgan de la persona jurídica amb poders autònoms de iniciativa i control que tingui encomanada legalment la supervisió i eficàcia dels controls interns
  3. Si els autors individuals han comès el delicte eludint fraudulentament els models d’organització i prevenció i
  4. No s’ha produït una omissió o un exercici insuficient de les seves funcions de supervisió, vigilància i control per part de l’òrgan de supervisió i eficàcia del model
  • En els casos que les anteriors condicions només es puguin acreditar parcialment, aquesta circumstància es tindrà en compte a efectes d’atenuar la pena. 
  • En les persones jurídiques autoritzades a presentar compte de pèrdues i guanys abreujat, les funcions de l’òrgan de supervisió i eficàcia podran ser assumides per l’òrgan d’administració.
  • Si el delicte fos comès pel segon grup, la persona jurídica quedaria exempta de responsabilitat si el model complís les següents condicions:
  1. Identificar les activitats en l’àmbit de les quals poden ser comesos els delictes que s’han de prevenir
  2. Establir els protocols o procediments que concretin el procés de formació de la voluntat de la persona jurídica, d’adopció de decisions i d’execució de les mateixes en relació a aquells.
  3. Disposaran de models de gestió de recursos financers adequats per impedir la comissió dels delictes que tenen que ser previnguts
  4. Imposaran l’obligació d’informar de possibles riscos i incompliments a l’organisme encarregat de vigilar el funcionament i observança del model de prevenció
  5. Establiran un sistema disciplinari que sancioni adequadament l’incompliment de les mesures que estableixi el model
  6. Realitzaran una verificació periòdica del model i de la seva eventual modificació quan es posin de manifest infraccions rellevants de les seves disposicions o quan es produeixin canvis a l’organització, en l’estructura de control o en l’activitat desenvolupada, que els facin necessaris.

Els delictes establerts al Codi Penal en els que pot incórrer una persona jurídica dintre l’àmbit de la delinqüència econòmica serien: tracta de persones, descobriment i revelació de secrets, estafa, insolvència fraudulenta, danys informàtics, contra la propietat intel·lectual i industrial i contra el mercat i els consumidors, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, contra els drets dels ciutadans estrangers, contra la ordenació del territori i l’urbanisme, contra el medi ambient, emissió de radiacions ionitzants, de risc provocats per explosius, falsificació de targetes de crèdit i dèbit i de xecs de viatge, suborn, tràfic d’influències, i corrupció en les transaccions internacionals.

En la mateixa llei es fan diverses modificacions més del Codi Penal, algunes que afecten particularment a les activitats econòmiques com per exemple, s’estableix una nova secció per definir el que anomenen els delictes de corrupció en els negocis, entre els que destacaríem la definició del delicte de pagament de suborns per obtenir avantatges competitives.