CAT · ESP

Sanció per dipositar els comptes anuals fora termini.

En un post anterior advertíem de la possibilitat legal de sancionar en cas de presentació fora de termini dels comptes anuals. En resum indicàvem que l’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar els comptes anuals dins el termini establert dona lloc al fet que no s’inscrigui en el Registre Mercantil cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi. S’exceptuen els títols relatius al cessament o dimissió d’administradors, gerents, directors generals o liquidadors, i a la revocació o renúncia de poders, així com a la dissolució de la societat i nomenament de liquidadors i als assentaments ordenats per l’autoritat judicial o administrativa.

La llei indica que l’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar, dins el termini establert els comptes anuals, també donarà lloc a la imposició a la societat d’una multa per import de 1.200 a 60.000 euros per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Quan la societat o, si escau, el grup de societats tingui un volum de facturació anual superior a 6.000.000 euros el límit de la multa per cada any de retard s’elevarà a 300.000 euros

Al finalitzar cada any, els registradors mercantils tenen que remetre a la Direcció General dels Registres i del Notariat i aquesta, a l’ICAC, una relació alfabètica de les societats que no haguessin complert amb la obligació de dipòsit dels Comptes Anuals, per a la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Per tant, l’ICAC té coneixement cada any de les societats que no han efectuat el dipòsit.

Fins aquest any no teníem constància de casos on s’hagués aplicat la sanció econòmica, però recentment hem tingut coneixement de l’aplicació d’alguna sanció per falta de presentació, on el sistema sancionador ha estat el següent:

  • La sanció serà del 0,5 ‰ del total de l’import de les partides d’actiu, més el 0,5 ‰ de la xifra de vendes de l’entitat de l’última declaració a l’Administració Tributària, que s’haurà de presentar obligatòriament en cas de ser requerida pe tal de fer el càlcul, ja que en cas contrari la sanció s’ha quantificat en el 2% del capital social, segons les dades que constin al Registre Mercantil.
  • En cas que s’aporti la declaració tributària, i la sanció resultant d’acord al sistema anterior sigui superior al 2% del capital social, s’aplicarà aquesta ultima reduïda en un 10%, suposadament per tenir en compte que s’ha complert amb el deure d’aportar les dades.

Les infraccions indicades a què es refereix aquest article prescriuen als tres anys.

En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la deguda diligència d’un ordenat empresari i en conseqüència si s’origina un dany a la societat, podria tant la pròpia Societat com els socis o un tercer reclamar els danys causats a la societat per aquest.

A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la manca de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que aquest hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei Concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre-auditoria si estigués obligat, o la manca de dipòsit d’aquestes en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

Notificacions electròniques AEAT durant les vacances

El sistema de notificacions electròniques obligatòries és un procediment establert legalment que determina que algunes persones i entitats tinguin que rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions que es realitzin, entre d’altres administracions públiques per l’AEAT.

Les persones i entitats obligades a rebre les comunicacions per aquesta via són les següents:

Per aquests, l’AEAT crea una direcció electrònica habilitada (DEH), que ve a funcionar com una adreça de correu web on per accedir-hi cal un certificat electrònic o bé apoderar expressament a un tercer per que ho faci en el seu nom com podria ser Contem assessors.

Per tant, la notificació electrònica passa a ser la forma habitual de notificació de les actuacions de l’Agència Tributària. Els efectes de la notificació a la DEH es produeixen en el moment de l’accés al contingut de l’acte notificat, o bé, si aquest accés no s’efectua, pel transcurs del termini de 10 dies naturals des de la seva posada a disposició en aquesta adreça electrònica. Transcorregut el termini indicat, la notificació s’entén practicada i així constarà en la bústia electrònica.

Per tant cal accedir periòdicament, com a mínim un cop cada 10 dies, a la bústia de notificacions de la DEH. Tot i així l’AEAT permet determinar un màxim de 30 dies de cortesia anuals en els quals no es podran enviar notificacions ni comunicacions a la bústia. Aquests dies de cortesia s’hauran de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació, per tant, ara que estem en un mes de vacances generalitzades, és recomanable determinar els dies de cortesia o bé apoderar-nos per tal de d’alliberar-se d’aquest problema i tenir la tranquil·litat que en farem una gestió eficient de les mateixes.

 

Societats inactives: obligacions i responsabilitats.

Quan una empresa es queda sense activitat, sovint els administradors decideixen no dissoldre-la, entre d’altres motius per l’esperança de donar-li una nova activitat i evitar els costos de la dissolució de la mateixa, deixant-la inactiva.

Aquesta decisió però té unes conseqüències que no sempre es tenen en compte, com per exemple:

  • Tot i que si s’han fet les comunicacions pertinents a l’AEAT, en principi no caldrà presentar declaracions trimestrals, depenent del moment de la baixa si que cal presentar resum anuals fins i tot trimestrals.
  • En tot cas cal presentar l’Impost sobre Societats.
  • Cal elaborar la comptabilitat i legalitzar els llibres al Registre Mercantil.
  • Cal formular els comptes anuals i dipositar-los al Registre Mercantil.

L’incompliment d’alguna de les obligacions amb l’AEAT comporta sancions de 150€ en endavant.

Igualment indicar que els deutes amb l’AEAT no pagats passen a ser responsabilitat dels administradors.

Així mateix l’incompliment del dipòsit dels comptes anuals pot comportar sancions a partir de 1.200€.

En tot cas, la societat té l’obligació de dissoldre’s si té un període d’inactivitat superior a l’any, en cas de no fer-ho els administradors seran responsables dels deutes contrets per la societat a partir d’aquell moment.

Per tant abans de decidir deixar una societat inactiva cal valorar els pros i contres, però en tot cas, cal tenir present que segueixen existint obligacions burocràtiques que en cas de no complir poden derivar en sancions i en responsabilitats per part del o dels administradors.

Si ho desitgen, poden contactar amb nosaltres, Contem assessors, per tal d’ajudar-lo a complir les obligacions fiscals i comptables derivades o bé per valorar la idoneïtat de mantenir la societat inactiva o no, així com consultar els serveis que podem oferir a la seva societat.

Impost sobre Societats.

El 25 de juliol finalitza el termini per presentar la declaració de l’Impost sobre Societats, per aquelles societats en el que el seu període impositiu coincideixi amb l’any natural.

La subjecció a l’Impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideren residents en territori espanyol les entitats en què concorri algun dels següents requisits:

  • Que s’hagin constituït conforme a les lleis espanyoles.
  • Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
  • Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquests efectes, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària pot presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirectament, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal es desenvolupi en aquest, llevat que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la residència en territori espanyol: tota classe d’entitats, qualsevol que sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

Per als períodes impositius que s’iniciïn dins de 2015, queden exceptuades totes les societats civils.

S’inclouen, entre d’altres:

  • Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
  • Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
  • Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
  • Les societats unipersonals.
  • Les agrupacions d’interès econòmic.
  • Les agrupacions europees d’interès econòmic.
  • Les associacions, fundacions i institucions de tot tipus, tant públiques com privades.
  • Els ens públics (administracions de l’Estat, Administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més de determinades entitats, mancades de personalitat jurídica pròpia entre les que destacaríem:

  • Les unions temporals d’empreses.

A diferència del que passa en altres figures tributàries, la declaració de l’Impost sobre Societats no té un termini de presentació únic per a tots els contribuents, sinó que cada contribuent té el seu propi termini, en funció de la data en què conclogui el seu període impositiu.

La presentació de la declaració s’ha d’efectuar dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per tant, com a regla general, quan es tracti de contribuents l’exercici econòmic coincideixi amb l’any natural, el termini de presentació de declaracions queda fixat en els vint primers dies naturals del mes de juliol.

Si a l’inici del termini establert per presentar la declaració no s’hagués determinat pel ministre d’Hisenda i Administracions Públiques la manera de presentar la declaració d’aquest període impositiu, la declaració s’ha de presentar dins dels 25 dies naturals següents a la data d’entrada en vigor de la norma que determini aquesta forma de presentació. Això no obstant, en aquest supòsit, el contribuent podrà optar per presentar la declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la conclusió del seu període impositiu, utilitzant els models i formes de presentació aprovats per al període impositiu precedent .

En les localitats en què l’últim dia del termini voluntari de presentació sigui festiu o, si tal dia cau en dissabte, els contribuents podran presentar la declaració de l’Impost sobre Societats fins al primer dia hàbil següent a aquell.

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els casos següents:

  • Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, estant, en conseqüència, obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a l’esmentat assentament de cancel·lació.
  • Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’Impost sobre Societats de l’entitat resultant.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

Estan obligats a presentar la declaració de l’Impost sobre Societats tots els contribuents d’aquest, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies com ara que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat com a conseqüència de la mateixa rendes sotmeses a tributació, no eximeixen el contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, els contribuents a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 9 de la LIS (entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics entre altres) estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent preveu les següents:

  1. Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
  1. Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
  • Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
  1. Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció a la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents .