CAT · ESP

SCP, CB, alguns autònoms i Comunitats de Veïns obligats a les notificacions telemàtiques de l’AEAT.

A partir del 2 d’octubre de 2016 entra en vigència la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Aquesta llei obliga a relacionar-se obligatòriament de manera electrònica amb les administracions públiques, entre d’altres a:

  1. Les persones jurídiques.
  2. Les entitats sense personalitat jurídica.
  3. Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzen amb les administracions públiques en exercici d’aquesta activitat professional. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
  4. Els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
  5. Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que realitzen amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, en la forma en què es determini reglamentàriament per cada Administració.

Deixant la porta oberta a estendre l’obligació a altres col·lectius de persones físiques.

L’AEAT interpreta que, a partir del 2 d’octubre, s’incorporen a l’obligatorietat de relacionar-se electrònicament, a més dels obligats tributaris que ja tenien obligació de fer-ho així en determinats tràmits, com les societats o dels contribuents inscrits en el REDEME (notificacions electròniques obligatòries o presentació telemàtica de declaracions), altres com les entitats sense personalitat jurídica, com per exemple qualsevol comunitat de béns, una comunitat de veïns o bé una herència jacent, així com a professionals amb col·legiació obligatòria.

Respecte a aquests nous obligats a relacionar-se electrònicament amb l’AEAT, es pot aclarir el següent:

  1. L’Administració interpreta que les autoliquidacions tributàries, per exemple un model 303 de IVA o 130 de IRPF, es poden seguir presentant com abans, és a dir, omplint l’imprès a través de la seu electrònica de l’AEAT, imprimint i presentant-lo en paper a l’AEAT o en l’entitat col·laboradora.
  2. Les notificacions de l’AEAT a aquests nous obligats que no haguessin optat voluntàriament per la forma electrònica, es realitzaran per aquest sistema a partir del 2 d’octubre però, la primera notificació a partir d’aquesta data s’efectuarà també en paper i, aprofitant la mateixa, se li informarà que les següents ja seran electròniques amb el sistema habitual (accés pel contribuent a la seva adreça electrònica, entenent efectuada la notificació si no accedeix en 10 dies a la mateixa).
  3. A partir de la repetida data, els documents que es presentin a l’AEAT s’han de fer en el registre electrònic i no en paper.

En l’àmbit duaner, tots els operadors econòmics (persones físiques o jurídiques que es relacionen amb l’Administració per a l’aplicació de la legislació duanera en el desenvolupament d’una activitat professional) han d’efectuar la presentació dels documents i sol·licituds que preveu la legislació duanera obligatòriament a través del registre electrònic (www.agenciatributaria.gob.es), excloent únicament les excepcions establertes en el Codi duaner de la Unió i en els reglaments que el desenvolupen.

L’incompliment d’aquesta obligació pot ser constitutiu d’una infracció tributària el que pot comportar sancions de 250€ i el que és pitjor, no assabentar-nos d’aquelles notificacions de l’AEAT que impliquin alguna mena d’acció per part nostra amb la conseqüent sanció inquantificable, ja que dependrà de cada comunicació.

Si desitja més informació sobre les notificacions electròniques pot consultar la nostra entrada “Notificacions electròniques AEAT durant les vacances” o bé pot contactar amb Contem assessors per derivar la gestió de les mateixes.

Notificacions electròniques AEAT durant les vacances

El sistema de notificacions electròniques obligatòries és un procediment establert legalment que determina que algunes persones i entitats tinguin que rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions que es realitzin, entre d’altres administracions públiques per l’AEAT.

Les persones i entitats obligades a rebre les comunicacions per aquesta via són les següents:

Per aquests, l’AEAT crea una direcció electrònica habilitada (DEH), que ve a funcionar com una adreça de correu web on per accedir-hi cal un certificat electrònic o bé apoderar expressament a un tercer per que ho faci en el seu nom com podria ser Contem assessors.

Per tant, la notificació electrònica passa a ser la forma habitual de notificació de les actuacions de l’Agència Tributària. Els efectes de la notificació a la DEH es produeixen en el moment de l’accés al contingut de l’acte notificat, o bé, si aquest accés no s’efectua, pel transcurs del termini de 10 dies naturals des de la seva posada a disposició en aquesta adreça electrònica. Transcorregut el termini indicat, la notificació s’entén practicada i així constarà en la bústia electrònica.

Per tant cal accedir periòdicament, com a mínim un cop cada 10 dies, a la bústia de notificacions de la DEH. Tot i així l’AEAT permet determinar un màxim de 30 dies de cortesia anuals en els quals no es podran enviar notificacions ni comunicacions a la bústia. Aquests dies de cortesia s’hauran de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació, per tant, ara que estem en un mes de vacances generalitzades, és recomanable determinar els dies de cortesia o bé apoderar-nos per tal de d’alliberar-se d’aquest problema i tenir la tranquil·litat que en farem una gestió eficient de les mateixes.

 

Societats inactives: obligacions i responsabilitats.

Quan una empresa es queda sense activitat, sovint els administradors decideixen no dissoldre-la, entre d’altres motius per l’esperança de donar-li una nova activitat i evitar els costos de la dissolució de la mateixa, deixant-la inactiva.

Aquesta decisió però té unes conseqüències que no sempre es tenen en compte, com per exemple:

  • Tot i que si s’han fet les comunicacions pertinents a l’AEAT, en principi no caldrà presentar declaracions trimestrals, depenent del moment de la baixa si que cal presentar resum anuals fins i tot trimestrals.
  • En tot cas cal presentar l’Impost sobre Societats.
  • Cal elaborar la comptabilitat i legalitzar els llibres al Registre Mercantil.
  • Cal formular els comptes anuals i dipositar-los al Registre Mercantil.

L’incompliment d’alguna de les obligacions amb l’AEAT comporta sancions de 150€ en endavant.

Igualment indicar que els deutes amb l’AEAT no pagats passen a ser responsabilitat dels administradors.

Així mateix l’incompliment del dipòsit dels comptes anuals pot comportar sancions a partir de 1.200€.

En tot cas, la societat té l’obligació de dissoldre’s si té un període d’inactivitat superior a l’any, en cas de no fer-ho els administradors seran responsables dels deutes contrets per la societat a partir d’aquell moment.

Per tant abans de decidir deixar una societat inactiva cal valorar els pros i contres, però en tot cas, cal tenir present que segueixen existint obligacions burocràtiques que en cas de no complir poden derivar en sancions i en responsabilitats per part del o dels administradors.

Si ho desitgen, poden contactar amb nosaltres, Contem assessors, per tal d’ajudar-lo a complir les obligacions fiscals i comptables derivades o bé per valorar la idoneïtat de mantenir la societat inactiva o no, així com consultar els serveis que podem oferir a la seva societat.

Impost sobre Societats.

El 25 de juliol finalitza el termini per presentar la declaració de l’Impost sobre Societats, per aquelles societats en el que el seu període impositiu coincideixi amb l’any natural.

La subjecció a l’Impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideren residents en territori espanyol les entitats en què concorri algun dels següents requisits:

  • Que s’hagin constituït conforme a les lleis espanyoles.
  • Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
  • Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquests efectes, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària pot presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirectament, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal es desenvolupi en aquest, llevat que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la residència en territori espanyol: tota classe d’entitats, qualsevol que sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

Per als períodes impositius que s’iniciïn dins de 2015, queden exceptuades totes les societats civils.

S’inclouen, entre d’altres:

  • Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
  • Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
  • Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
  • Les societats unipersonals.
  • Les agrupacions d’interès econòmic.
  • Les agrupacions europees d’interès econòmic.
  • Les associacions, fundacions i institucions de tot tipus, tant públiques com privades.
  • Els ens públics (administracions de l’Estat, Administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més de determinades entitats, mancades de personalitat jurídica pròpia entre les que destacaríem:

  • Les unions temporals d’empreses.

A diferència del que passa en altres figures tributàries, la declaració de l’Impost sobre Societats no té un termini de presentació únic per a tots els contribuents, sinó que cada contribuent té el seu propi termini, en funció de la data en què conclogui el seu període impositiu.

La presentació de la declaració s’ha d’efectuar dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per tant, com a regla general, quan es tracti de contribuents l’exercici econòmic coincideixi amb l’any natural, el termini de presentació de declaracions queda fixat en els vint primers dies naturals del mes de juliol.

Si a l’inici del termini establert per presentar la declaració no s’hagués determinat pel ministre d’Hisenda i Administracions Públiques la manera de presentar la declaració d’aquest període impositiu, la declaració s’ha de presentar dins dels 25 dies naturals següents a la data d’entrada en vigor de la norma que determini aquesta forma de presentació. Això no obstant, en aquest supòsit, el contribuent podrà optar per presentar la declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la conclusió del seu període impositiu, utilitzant els models i formes de presentació aprovats per al període impositiu precedent .

En les localitats en què l’últim dia del termini voluntari de presentació sigui festiu o, si tal dia cau en dissabte, els contribuents podran presentar la declaració de l’Impost sobre Societats fins al primer dia hàbil següent a aquell.

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els casos següents:

  • Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, estant, en conseqüència, obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a l’esmentat assentament de cancel·lació.
  • Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’Impost sobre Societats de l’entitat resultant.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

Estan obligats a presentar la declaració de l’Impost sobre Societats tots els contribuents d’aquest, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies com ara que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat com a conseqüència de la mateixa rendes sotmeses a tributació, no eximeixen el contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, els contribuents a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 9 de la LIS (entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics entre altres) estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent preveu les següents:

  1. Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
  1. Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
  • Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
  1. Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció a la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents .

Es crea un nou impost sobre els habitatges buits.

Aquest nou impost grava els metres quadrats dels habitatges desocupats durant més de 2 anys, sense causa justificada, dels que el contribuent, persona jurídica, sigui titular a 31 de desembre.

Reducció límits per aplicar règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

A partir de l’1 de gener de 2016 es redueixen els límits que permeten optar per aquest règim, en particular:

  • Els subjectes passius que superin per la totalitat de les operacions relatives a les activitats compreses en aquest règim un import de 250.000€ (abans 300.000€), excepte si la normativa del IRPF estableix un límit inferior.
  • Els subjectes passius que superin per la totalitat de les operacions realitzades, diferents de les anteriors, l’import de 150.000€ (abans fixava un import per la totalitat de les operacions realitzades de 450.000€)
  • les adquisicions o importacions de béns i serveis de l’any immediat anterior pel conjunt d’activitats, excloses les relatives a l’immobilitzat, disminueix de 300.000€ a 150.000€. Tot i que s’estableix un període transitori pel 2016 i 2017 on el límit serà de 250.000€.

Prorroga sobre l’Impost del Patrimoni

Es prorroga durant l’exercici 2015 i 2016 la vigència de l’Impost sobre el Patrimoni que s’havia restablert amb caràcter temporal pel 2011 i 2012.

Les primes a assegurances de malaltia per discapacitats son deduïbles fins a 1.500€ a l’any.

Tindran la consideració de despesa deduïble per la determinació del rendiment net en estimació directa, les primes d’assegurances de malaltia fetes per persones amb discapacitat amb el límit màxim de 1.500€ a l’any.

Limitació en l’aplicació del règim d’estimació objectiva del IRPF o règim simplificat del IVA. El conegut com a règim de “mòduls”.

A partir de l’1 de gener de 2016 es canvien els límits i requisits per poder aplicar el règim simplificat d’IVA (mòduls):

  • 150.000€ pel conjunt de les seves activitats econòmiques, excloses les agrícoles, ramaderes i forestals. Abans existia un límit conjunt, incloent les agrícoles, ramaderes i forestals de 450.000€. Tot i que s’estableix un període transitori pel 2016 i 2017 on el límit serà de 250.000€.
    1. Cal tenir en compte però que en aquest cas existeix un altre límit de 75.000€ pel conjunt de les factures expedides a empresaris i professionals obligats a retenir, abans el límit era de 225.000€ o 50.000€ si suposava més del 50% dels rendiments íntegres. S’estableix un període transitori pel 2016 i 2017 on el límit serà de 125.000€.
  • 200.000€ pel conjunt de les seves activitats agrícoles, ramaderes i forestals, abans el límit era de 300.000€
  • 150.000€ pel volum de les compres en béns i serveis, abans el límit estava en 300.000€. Tot i que s’estableix un període transitori pel 2016 i 2017 on el límit serà de 250.000€.

 

Obligació presentació Impost sobre societats per les Associacions.

Des de 1 de gener de 2015 les associacions estan obligades a presentar el model 200 de l’impost sobre societats a no ser que compleixin els següents requisits:

  1. Que els seus ingressos totals no superin els 75.000€.
  2. Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000€ any.
  3. Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.