CAT · ESP

SCP, CB, alguns autònoms i Comunitats de Veïns obligats a les notificacions telemàtiques de l’AEAT.

A partir del 2 d’octubre de 2016 entra en vigència la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Aquesta llei obliga a relacionar-se obligatòriament de manera electrònica amb les administracions públiques, entre d’altres a:

  1. Les persones jurídiques.
  2. Les entitats sense personalitat jurídica.
  3. Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzen amb les administracions públiques en exercici d’aquesta activitat professional. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
  4. Els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
  5. Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que realitzen amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, en la forma en què es determini reglamentàriament per cada Administració.

Deixant la porta oberta a estendre l’obligació a altres col·lectius de persones físiques.

L’AEAT interpreta que, a partir del 2 d’octubre, s’incorporen a l’obligatorietat de relacionar-se electrònicament, a més dels obligats tributaris que ja tenien obligació de fer-ho així en determinats tràmits, com les societats o dels contribuents inscrits en el REDEME (notificacions electròniques obligatòries o presentació telemàtica de declaracions), altres com les entitats sense personalitat jurídica, com per exemple qualsevol comunitat de béns, una comunitat de veïns o bé una herència jacent, així com a professionals amb col·legiació obligatòria.

Respecte a aquests nous obligats a relacionar-se electrònicament amb l’AEAT, es pot aclarir el següent:

  1. L’Administració interpreta que les autoliquidacions tributàries, per exemple un model 303 de IVA o 130 de IRPF, es poden seguir presentant com abans, és a dir, omplint l’imprès a través de la seu electrònica de l’AEAT, imprimint i presentant-lo en paper a l’AEAT o en l’entitat col·laboradora.
  2. Les notificacions de l’AEAT a aquests nous obligats que no haguessin optat voluntàriament per la forma electrònica, es realitzaran per aquest sistema a partir del 2 d’octubre però, la primera notificació a partir d’aquesta data s’efectuarà també en paper i, aprofitant la mateixa, se li informarà que les següents ja seran electròniques amb el sistema habitual (accés pel contribuent a la seva adreça electrònica, entenent efectuada la notificació si no accedeix en 10 dies a la mateixa).
  3. A partir de la repetida data, els documents que es presentin a l’AEAT s’han de fer en el registre electrònic i no en paper.

En l’àmbit duaner, tots els operadors econòmics (persones físiques o jurídiques que es relacionen amb l’Administració per a l’aplicació de la legislació duanera en el desenvolupament d’una activitat professional) han d’efectuar la presentació dels documents i sol·licituds que preveu la legislació duanera obligatòriament a través del registre electrònic (www.agenciatributaria.gob.es), excloent únicament les excepcions establertes en el Codi duaner de la Unió i en els reglaments que el desenvolupen.

L’incompliment d’aquesta obligació pot ser constitutiu d’una infracció tributària el que pot comportar sancions de 250€ i el que és pitjor, no assabentar-nos d’aquelles notificacions de l’AEAT que impliquin alguna mena d’acció per part nostra amb la conseqüent sanció inquantificable, ja que dependrà de cada comunicació.

Si desitja més informació sobre les notificacions electròniques pot consultar la nostra entrada “Notificacions electròniques AEAT durant les vacances” o bé pot contactar amb Contem assessors per derivar la gestió de les mateixes.

Llegir +

Registre control jornades laborals

El Real Decret 16/2013 de 20 de desembre, incorporava l’obligació de registrar la jornada dels treballadors a temps parcial i la conservació d’aquests registres mensuals un mínim de 4 anys; per aquest motiu als treballadors en contracte a temps parcials se’ls fa signar conjuntament amb les fulles salarials un registre mensual de les hores de treball.

La Sala de lo social de la Audiència Nacional ha dictat recentment dues Sentencies que han donat un gir a la doctrina aplicada fins aleshores en matèria de control de jornada, per altra banda la Inspecció de Treball i Seguretat Social aplica nous criteris definits en el seu Pla de Control del 2016 que en resum comporten l’obligació de portar un registre també de les jornades dels treballadors amb contractes a jornada complerta.

Tot i que no existeix un model oficial, si que es defineixen les característiques que té que tenir el registre, que pot ser informàtic o manual.

En resum cal indicar la identitat de l’empresa i del treballador, reflectir la jornada diària del treballador indicant hora d’entrada i de sortida diària i les hores totalitzades mensualment, donar detall de les hores ordinàries i extres desglossades per dia.

L’incompliment degut a qüestions formals pot comportar sancions de 60 a 625€. Els incompliments en matèria de jornada poden comportar sancions per infraccions greus que poden anar de 626 a 6.250€.

Així doncs per tal de complir amb la legislació i evitar les sancions, cal que es confeccionin aquests registres i es compleixi amb les limitacions de les hores complementàries. Si ho desitgen els podem facilitar un model de registre i aclarir els dubtes que tinguin al respecte.

Si necessiten més informació o bé que els ajudem a implantar aquest registre es poden posar en contacte amb nosaltres.

Llegir +

Llibre Actes del Consell d’Administració.

  • Cada vegada que el Consell d’Administració es reuneix cal fer una acta.
  • Almenys es reuneix 1 vegada per trimestre, és a dir 4 vegades l’any.
  • És competència de l’òrgan d’administració la gestió i representació de la societat.
  • Existeixen, però unes facultats del Consell que són indelegables:
    1. La supervisió de l’efectiu funcionament de les comissions que hagués constituït i de l’actuació dels òrgans delegats i dels directius que hagués designat.
    2. La determinació de les polítiques i estratègies generals de la societat.
    3. L’autorització o dispensa de les obligacions derivades del deure de lleialtat per evitar conflictes d’interessos.
    4. La seva pròpia organització i funcionament.
    5. La formulació dels comptes anuals i la seva presentació a la Junta General.
    6. La formulació de qualsevol classe d’informe exigit per la llei a l’òrgan d’administració sempre que l’operació a què es refereix l’informe no pugui ser delegada.
    7. El nomenament i destitució dels consellers delegats de la societat, així com l’establiment de les condicions del seu contracte.
    8. El nomenament i destitució dels directius que tinguessin dependència directa del consell o d’algun dels seus membres, així com l’establiment de les condicions bàsiques dels seus contractes, incloent la seva retribució.
    9. Les decisions relatives a la remuneració dels consellers, dins el marc estatutari i, si escau, de la política de remuneracions aprovada per la junta general.
    10. La convocatòria de la junta general d’accionistes i l’elaboració de l’ordre del dia i la proposta d’acords.
    11. La política relativa a les accions o participacions pròpies.
    12. Les facultats que la Junta General hagi delegat en el consell d’administració, llevat que hagués estat expressament autoritzat per ella per subdelegar-les.

 

Llegir +

Llibre Actes de la Junta General de Socis.

  1. Cada vegada que la Junta General de Socis es reuneix cal expressar-ho en una acta.
  2. La Junta General de socis es reunirà necessàriament dintre els 6 primers mesos de cada exercici, és a dir almenys 1 vegada a l’any, per:
    • Aprovar la gestió social
    • Aprovar els comptes anuals de l’exercici anterior
    • Resoldre sobre l’aplicació de resultat
  3. Les competències de la Junta General de Socis són les següents:
    • L’aprovació dels comptes anuals, l’aplicació del resultat i l’aprovació de la gestió social.
    • El nomenament i separació dels administradors, dels liquidadors i, si s’escau, dels auditors de comptes, així com l’exercici de l’acció social de responsabilitat contra qualsevol d’ells.
    • La modificació dels estatuts socials.
    • L’augment i la reducció del capital social.
    • La supressió o limitació del dret de subscripció preferent i d’assumpció preferent.
    • L’adquisició, l’alienació o l’aportació a una altra societat d’actius essencials. Es presumeix el caràcter essencial de l’actiu quan l’import de l’operació superi el vint per cent del valor dels actius que figurin en l’últim balanç aprovat.
    • La transformació, la fusió, l’escissió o la cessió global d’actiu i passiu i el trasllat de domicili a l’estranger.
    • La dissolució de la societat.
    • L’aprovació del balanç final de liquidació.
    • Qualsevol altre assumpte que determinin la llei o els estatuts.
    • En la societat de responsabilitat limitada la junta general, mitjançant acord concret per a cada cas, pot anticipar fons, concedir crèdits o préstecs, prestar garanties i facilitar assistència financera als seus socis i Administradors.
    • En cas que la retribucions de l’òrgan d’administració no sigui gratuïta, fet que s’ha d’indicar als estatuts de manera expressa, l’import màxim de la remuneració anual del conjunt dels administradors en la seva condició de tals ha de ser aprovat per la junta general i romandrà vigent fins que no s’aprovi la seva modificació. Llevat que la junta general determini una altra cosa, la distribució de la retribució entre els diferents administradors s’establirà per acord d’aquests i, en el cas del consell d’administració, per decisió del mateix, que haurà de prendre en consideració les funcions i responsabilitats atribuïdes a cada conseller.

 

Llegir +

Sanció per dipositar els comptes anuals fora termini.

En un post anterior advertíem de la possibilitat legal de sancionar en cas de presentació fora de termini dels comptes anuals. En resum indicàvem que l’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar els comptes anuals dins el termini establert dona lloc al fet que no s’inscrigui en el Registre Mercantil cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi. S’exceptuen els títols relatius al cessament o dimissió d’administradors, gerents, directors generals o liquidadors, i a la revocació o renúncia de poders, així com a la dissolució de la societat i nomenament de liquidadors i als assentaments ordenats per l’autoritat judicial o administrativa.

La llei indica que l’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar, dins el termini establert els comptes anuals, també donarà lloc a la imposició a la societat d’una multa per import de 1.200 a 60.000 euros per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Quan la societat o, si escau, el grup de societats tingui un volum de facturació anual superior a 6.000.000 euros el límit de la multa per cada any de retard s’elevarà a 300.000 euros

Al finalitzar cada any, els registradors mercantils tenen que remetre a la Direcció General dels Registres i del Notariat i aquesta, a l’ICAC, una relació alfabètica de les societats que no haguessin complert amb la obligació de dipòsit dels Comptes Anuals, per a la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Per tant, l’ICAC té coneixement cada any de les societats que no han efectuat el dipòsit.

Fins aquest any no teníem constància de casos on s’hagués aplicat la sanció econòmica, però recentment hem tingut coneixement de l’aplicació d’alguna sanció per falta de presentació, on el sistema sancionador ha estat el següent:

  • La sanció serà del 0,5 ‰ del total de l’import de les partides d’actiu, més el 0,5 ‰ de la xifra de vendes de l’entitat de l’última declaració a l’Administració Tributària, que s’haurà de presentar obligatòriament en cas de ser requerida pe tal de fer el càlcul, ja que en cas contrari la sanció s’ha quantificat en el 2% del capital social, segons les dades que constin al Registre Mercantil.
  • En cas que s’aporti la declaració tributària, i la sanció resultant d’acord al sistema anterior sigui superior al 2% del capital social, s’aplicarà aquesta ultima reduïda en un 10%, suposadament per tenir en compte que s’ha complert amb el deure d’aportar les dades.

Les infraccions indicades a què es refereix aquest article prescriuen als tres anys.

En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la deguda diligència d’un ordenat empresari i en conseqüència si s’origina un dany a la societat, podria tant la pròpia Societat com els socis o un tercer reclamar els danys causats a la societat per aquest.

A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la manca de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que aquest hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei Concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre-auditoria si estigués obligat, o la manca de dipòsit d’aquestes en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

Llegir +

Notificacions electròniques AEAT durant les vacances

El sistema de notificacions electròniques obligatòries és un procediment establert legalment que determina que algunes persones i entitats tinguin que rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions que es realitzin, entre d’altres administracions públiques per l’AEAT.

Les persones i entitats obligades a rebre les comunicacions per aquesta via són les següents:

Per aquests, l’AEAT crea una direcció electrònica habilitada (DEH), que ve a funcionar com una adreça de correu web on per accedir-hi cal un certificat electrònic o bé apoderar expressament a un tercer per que ho faci en el seu nom com podria ser Contem assessors.

Per tant, la notificació electrònica passa a ser la forma habitual de notificació de les actuacions de l’Agència Tributària. Els efectes de la notificació a la DEH es produeixen en el moment de l’accés al contingut de l’acte notificat, o bé, si aquest accés no s’efectua, pel transcurs del termini de 10 dies naturals des de la seva posada a disposició en aquesta adreça electrònica. Transcorregut el termini indicat, la notificació s’entén practicada i així constarà en la bústia electrònica.

Per tant cal accedir periòdicament, com a mínim un cop cada 10 dies, a la bústia de notificacions de la DEH. Tot i així l’AEAT permet determinar un màxim de 30 dies de cortesia anuals en els quals no es podran enviar notificacions ni comunicacions a la bústia. Aquests dies de cortesia s’hauran de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació, per tant, ara que estem en un mes de vacances generalitzades, és recomanable determinar els dies de cortesia o bé apoderar-nos per tal de d’alliberar-se d’aquest problema i tenir la tranquil·litat que en farem una gestió eficient de les mateixes.

 

Llegir +

Societats inactives: obligacions i responsabilitats.

Quan una empresa es queda sense activitat, sovint els administradors decideixen no dissoldre-la, entre d’altres motius per l’esperança de donar-li una nova activitat i evitar els costos de la dissolució de la mateixa, deixant-la inactiva.

Aquesta decisió però té unes conseqüències que no sempre es tenen en compte, com per exemple:

  • Tot i que si s’han fet les comunicacions pertinents a l’AEAT, en principi no caldrà presentar declaracions trimestrals, depenent del moment de la baixa si que cal presentar resum anuals fins i tot trimestrals.
  • En tot cas cal presentar l’Impost sobre Societats.
  • Cal elaborar la comptabilitat i legalitzar els llibres al Registre Mercantil.
  • Cal formular els comptes anuals i dipositar-los al Registre Mercantil.

L’incompliment d’alguna de les obligacions amb l’AEAT comporta sancions de 150€ en endavant.

Igualment indicar que els deutes amb l’AEAT no pagats passen a ser responsabilitat dels administradors.

Així mateix l’incompliment del dipòsit dels comptes anuals pot comportar sancions a partir de 1.200€.

En tot cas, la societat té l’obligació de dissoldre’s si té un període d’inactivitat superior a l’any, en cas de no fer-ho els administradors seran responsables dels deutes contrets per la societat a partir d’aquell moment.

Per tant abans de decidir deixar una societat inactiva cal valorar els pros i contres, però en tot cas, cal tenir present que segueixen existint obligacions burocràtiques que en cas de no complir poden derivar en sancions i en responsabilitats per part del o dels administradors.

Si ho desitgen, poden contactar amb nosaltres, Contem assessors, per tal d’ajudar-lo a complir les obligacions fiscals i comptables derivades o bé per valorar la idoneïtat de mantenir la societat inactiva o no, així com consultar els serveis que podem oferir a la seva societat.

Llegir +

Devolució de cotitzacions a la seguretat social per raó de pluriactivitat.

Les persones que treballen per compte d’altri, simultàniament desenvolupen activitats com a autònoms i hagin cotitzat en cadascun dels règims, es troben en situació de pluriactivitat.

Si la suma total de les cotitzacions de tots dos règims supera el límit màxim anual fixat per la llei, 12.245,98 euros per al 2015, el treballador té dret a sol·licitar la devolució de quotes a l’Administració.

Per a això, s’ha de presentar abans del 30 d’abril de 2016 la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts davant la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Llegir +

Dipòsit de Comptes Anuals.

El 30 de juliol finalitza el termini per presentar els comptes anuals per aquelles societats i entitats amb un exercici social que coincideixi amb el natural i sempre que s’exhaureixin els terminis legals.

Dins el mes següent a l’aprovació dels comptes anuals, els administradors de la societat han de presentar, per al seu dipòsit al Registre Mercantil del domicili social, certificació dels acords de la junta de socis d’aprovació d’aquests comptes, degudament signades, i de aplicació del resultat, així com, si és el cas, dels comptes consolidats, a la qual s’adjuntarà un exemplar de cadascuna d’elles. Els administradors presentaran també, l’informe de gestió, si fos obligatori, i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria per una disposició legal o aquesta s’hagués acordat a petició de la minoria o de forma voluntària i s’hagués inscrit el nomenament d’auditor en el Registre Mercantil.

L’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar, dins el termini establert, els documents indicats donarà lloc al fet que no s’inscrigui en el Registre Mercantil cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi.

S’exceptuen els títols relatius al cessament o dimissió d’administradors, gerents, directors generals o liquidadors, i a la revocació o renúncia de poders, així com a la dissolució de la societat i nomenament de liquidadors i als assentaments ordenats per l’autoritat judicial o administrativa.

L’incompliment per l’òrgan d’administració de l’obligació de dipositar, dins el termini establert els comptes anuals, també donarà lloc a la imposició a la societat d’una multa per import de 1.200 a 60.000 euros per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, prèvia instrucció d’expedient conforme al procediment establert reglamentàriament, d’acord amb el que disposa la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

Quan la societat o, si escau, el grup de societats tingui un volum de facturació anual superior a 6.000.000 euros el límit de la multa per cada any de retard s’elevarà a 300.000 euros.

La sanció a imposar es determina atenent la dimensió de la societat, en funció de l’import total de les partides de l’actiu i del seu volum de vendes, referits ambdós dades a l’últim exercici declarat a l’Administració tributària. Aquestes dades les ha de facilitar per la societat; el seu incompliment es considerarà als efectes de la determinació de la sanció. En el supòsit de no disposar d’aquestes dades, la quantia de la sanció es fixarà d’acord amb la seva xifra de capital social, que a aquest efecte s’ha de sol·licitar al Registre Mercantil corresponent.

En el cas que els documents s’hagin dipositat amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, la sanció s’imposarà en el seu grau mínim i reduïda en un cinquanta per cent.

Les infraccions indicades a què es refereix aquest article prescriuen als tres anys.

En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la deguda diligència d’un ordenat empresari i en conseqüència si s’origina un dany a la societat, podria tant la pròpia Societat com els socis o un tercer reclamar els danys causats a la societat per aquest.

A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la manca de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que aquest hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei Concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre-auditoria si estigués obligat, o la manca de dipòsit d’aquestes en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

 

Llegir +

Impost sobre Societats.

El 25 de juliol finalitza el termini per presentar la declaració de l’Impost sobre Societats, per aquelles societats en el que el seu període impositiu coincideixi amb l’any natural.

La subjecció a l’Impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideren residents en territori espanyol les entitats en què concorri algun dels següents requisits:

  • Que s’hagin constituït conforme a les lleis espanyoles.
  • Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
  • Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquests efectes, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària pot presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirectament, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal es desenvolupi en aquest, llevat que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la residència en territori espanyol: tota classe d’entitats, qualsevol que sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

Per als períodes impositius que s’iniciïn dins de 2015, queden exceptuades totes les societats civils.

S’inclouen, entre d’altres:

  • Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
  • Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
  • Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
  • Les societats unipersonals.
  • Les agrupacions d’interès econòmic.
  • Les agrupacions europees d’interès econòmic.
  • Les associacions, fundacions i institucions de tot tipus, tant públiques com privades.
  • Els ens públics (administracions de l’Estat, Administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més de determinades entitats, mancades de personalitat jurídica pròpia entre les que destacaríem:

  • Les unions temporals d’empreses.

A diferència del que passa en altres figures tributàries, la declaració de l’Impost sobre Societats no té un termini de presentació únic per a tots els contribuents, sinó que cada contribuent té el seu propi termini, en funció de la data en què conclogui el seu període impositiu.

La presentació de la declaració s’ha d’efectuar dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per tant, com a regla general, quan es tracti de contribuents l’exercici econòmic coincideixi amb l’any natural, el termini de presentació de declaracions queda fixat en els vint primers dies naturals del mes de juliol.

Si a l’inici del termini establert per presentar la declaració no s’hagués determinat pel ministre d’Hisenda i Administracions Públiques la manera de presentar la declaració d’aquest període impositiu, la declaració s’ha de presentar dins dels 25 dies naturals següents a la data d’entrada en vigor de la norma que determini aquesta forma de presentació. Això no obstant, en aquest supòsit, el contribuent podrà optar per presentar la declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la conclusió del seu període impositiu, utilitzant els models i formes de presentació aprovats per al període impositiu precedent .

En les localitats en què l’últim dia del termini voluntari de presentació sigui festiu o, si tal dia cau en dissabte, els contribuents podran presentar la declaració de l’Impost sobre Societats fins al primer dia hàbil següent a aquell.

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els casos següents:

  • Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, estant, en conseqüència, obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a l’esmentat assentament de cancel·lació.
  • Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’Impost sobre Societats de l’entitat resultant.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

Estan obligats a presentar la declaració de l’Impost sobre Societats tots els contribuents d’aquest, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies com ara que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat com a conseqüència de la mateixa rendes sotmeses a tributació, no eximeixen el contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, els contribuents a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 9 de la LIS (entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics entre altres) estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent preveu les següents:

  1. Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
  1. Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
  • Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
  1. Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció a la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents .
Llegir +